Un cel blau per sostre,
un mar sovint tan serè,
un món rodó i preciós,
què més puc voler?

I  és perquè us estimo
que ho intentaré de nou,
mostrar-vos vull el meu arc:
és l’Arc de Sant Martí!

Hi ha gent que sempre estarà cega,
no vol saber res de ningú;
hi ha qui creu que això que fem
no servirà de res.

Altres busquen el camí fàcil,
bombes -diuen- les necessitem;
digueu-me qui pot matar a un que no creu?
La llibertat no té dreceres.

Aneu, aneu a avisar tots els nens,
a tots els pares i les mares també;
aquesta és l’última oportunitat
per aprendre a compartir.