Estola blanca
Oracions pròpies, Prefaci propi
Oració sobre el poble n. 20

+ Lectures bíbliques:

Daniel 7, 9-10.13-14: Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable s'hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabelis, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d'ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s'assegué i foren oberts els llibres. Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d'ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Salm 96: El Senyor és, l'Altíssim sobre la terra;

El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n'alegren totes les illes. Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, justícia i raó sostenen el seu tron. R.

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la terra. El cel proclama la seva justfcia, i tots els pobles contemplen la seva glòria. R.

Perquè vós sou el Senyor, I'Altfssim sobre tota la terra, i excels per damunt de tots els déus. R.

Marc 9, 2-10:

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i uns altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
 Comentari:

1. BENVOLGUTS. LA PARAULA DE DÉU ENS DEMANA AVUI QUE ELS NOSTRES ULLS, IL.LUMINATS PER LA FE, DESCOBREIXIN DARRERA DE TOTA LA REALITAT LA PRESÈNCIA DE DÉU.

2. MÉS ENLLÀ DEL SEU VALOR HISTÒRIC, CORROBORAT PEL TESTIMONI DEL MATEIX PERE A LA SEGONA LECTURA, L'EVANGELI D'AVUI TÉ UN VALOR TEOLÒGIC:

* DESPRÉS DE LA CONFESSIÓ DE PERE, LLUC SITUA JESÚS I ELS TRES               DEIXEBLES MÉS PRÒXIMS AL MESTRE DALT LA MUNTANYA (LLOC DE TROBADA          ENTRE DÉU ELS HOMES)
* I ÉS QUE DEURIA PASSAR QUE AQUESTS DEIXEBLES ANAVEN VEIENT AMB ELS ULLS DE L'ESPERIT QUE DARRERA L'HOME JESÚS S'AMAGAVA UN VERITABLEMISTERI ¿SERIA, POTSER, JESÚS EL MESSIES, EL FILL DE DÉU QUE HAVIA DE VENIR? ¿AQUELL QUI ACOMPLIRIA TOTES LES PROMESES FETES JA A  ABRAHAM, A MOISÈS, A TOTS ELS PROFETES -COM HEM ESCOLTAT AVUI EN DANIEL-? LES SEVES PARAULES, ELS SEUS GESTOS SEMBLAVEN INDICAR-HO AIXÍ
* I ENMIG D'AQUESTA EXPERIÈNCIA DE CONTEMPLACIÓ PROFUNDA ELS DEIXEBLES SE SENTEN TEMPTATS A ROMANDRE-HI PER SEMPRE (FER-HI TENDES)
* JESÚS, PERÒ, INDICA QUE CAL QUE EL TROBIN TAMBÉ EN LA VIDA DE CADA DIA; MÉS ENCARA, QUE TOT TROBANT-LO TRANSFORMIN TOTA LA REALITAT I L'ACOSTIN A DÉU (CAL QUE DAVALLIN DE LA MUNTANYA)

3. EL PROCÉS QUE AVUI SE'NS DEMANA ÉS, PER TANT, EL SEGÜENT:

A) MIRAR AMB ELS ULLS DE LA FE TOTA LA REALITAT I DESCOBRIR ELS SIGNES D'ESPERANÇA B) TRANSFORMAR AQUESTA REALITAT FENT-HI PRESENT JESÚS

* AQUEST MATEIX PROCÉS L'HEM D'ANAR FENT NOSALTRES EN LA NOSTRA VIDA: A NIVELL FAMILIAR, A NIVELL LABORAL, A NIVELL DE RELACIONS, A NIVELL DE JUDICI DEL MÓN, ...

4. SI NO MIREM LA REALITAT AMB ELS ULLS DE LA FE, SI NOMÉS HO FEM AMB ELS ULLS DE LA CARN, AQUESTA ANIRÀ PERDENT TOTS ELS MOTIUS I SIGNES D'ESPERANÇA. EN CANVI, SI LA MIREM AMB FE, AMB IL.LUSIÓ, AQUESTA ESDEVINDRÀ MÉS PLENA. CAL QUE EN TOT, PER INSIGNIFICANT QUE SIGUI, HI TROBEM MOTIUS D'IL.LUSIÓ. PERMETEU-ME QUE US LLEGEIXI, PER ACABAR, UN TEXT TROBAT DAMUNT DEL COS D'UN SOLDAT AMERICÀ QUAN EL DESEMBARCAMENT A L'ÀFRICA DEL NORD DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL:

5. DEMANEM A DÉU QUE IL.LUMINI ELS NOSTRES ULLS PER VEURE EN EL NOSTRE MÓN LES PRIMERES LLUMS D'UN REGNE QUE NO TINDRÀ MAI FI.