Si creiem que és vivent
tan com dura la vida,
no esperem més la fi del temps
perquè el vegem...
Badem els ulls
cerquem arreu la seva imatge,
el seu batec al més pregon,
com un foc nou al cor del món.

Si creiem que és vivent
en la nit més obscura,
preguem amb fe:
que el primer dia es feu la llum.
No tinguem por
si som moguts per la tempesta
que ens arrossega mar endins...
que ell en la mar obre camins.

Si creiem que és vivent
en el clam d'aquest poble,
parem oïda i escoltem
la seva veu.
Obrim el cor
al cor del qui sofreix i pena,
al cor de l'home de dolors
ofert en creu als pecadors.

Si creiem que és vivent
com a l'alba de Pasqua,
no hem de faltar, si ell ens convida
al seu sopar.
Prenem el pa,
bevem la copa i l'Aliança,
i el recordem transfigurat
en el moment del comiat.