"Un sultà poderós viatjava pel desert, seguit d'una llarga caravana que transportava una pesada càrrega de riquesa en or i objectes valuosos. A mig camí, un camell va caure extenuat. L'arca que transportava es va trencar deixant escampades a la sorra les joies i els brillants. El príncep no tenint on recollir el valuós tresor, va convidar els seus patges i criats a guardar-se el que cadascú podia dur al seu damunt.

 Mentre ells s'abraonaven amb avidesa sobre el botí, el príncep va seguir avançant en el seu camí pel desert. De sobte, va escoltar les passes d'algú que caminava darrera seu. Es va girar i va advertir que era un dels seus patges, que el seguia esmaperdut.

 "I tu -li va preguntar-, no et quedes a recollir res?" El jove va respondre amb senzillesa: "Jo segueixo el meu rei"."