. Estola vermella
. Oracions i Prefaci Propis

+ Lectures bíbliques:

Nombres 21, 4b-9: En aquells dies: tot fent camí, el poble acabà la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisès. Deia: “¿Per què ens vau fer sortir d'Egipte, si hem de morir en aquest desert? No hi ha pa ni aigua, i ja estem fastiguejats d'aquest menjar tan miserable”. Llavors el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué: “Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega el Senyor que ens tregui aquestes serps”.

Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: “Forja una imatge d'aquestes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren salvaran la vida”. Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d'estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.

Salm 77: No oblideu les obres del Senyor

Escolta, poble, el meu ensenyament, escolta les meves paraules. Aprèn dels meus llavis aquests records, t'aclariré el sentit dels fets passats. R

Quan els feria, ells el buscaven, es convertien i tornaven a Déu. Es recordaven de Déu, la seva roca, del Déu Altíssim, el seu redemptor. R

Però no eren més que paraules, mentida davant d'ell a flor de llavis; els seus cors no eren sincers, cors infidels a l'aliança. R

Ell, tot amor entranyable, els perdonava la culpa i la vida, refrenava tothora el seu rigor, s’aguantava per no ésser sever. R

Filipencs 2, 6-11: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva iguattat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Joan 3, 13-17:  En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell que n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès, en el desert enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant al món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell».
 
 

 1. Benvolguts. El misteri que avui contemplem s'emmarca, un cop més, en l'immens amor de Déu. Les mateixes paraules de Jesús en un altre fragment de l'Evangeli ens poden ajudar a acostar-nos-hi: "No hi ha un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics."

2. Contemplar la creu de Jesús pot ser font d'una pregona vivència espiritual. Seguint les lectures d'avui, podem ressaltar algunes vivències de fe:

 * a la primera lectura hem contemplat com el poble d'Israel s'allunya de Déu i després torna i se salva.

 + Quantes vegades nosaltres som picats per les serps que apareixen en el desert espiritual de  la nostra societat. De fet, el desert del Sinaí era un jardí comparat amb el territori que nosaltres trepitgem dia rera dia. Molt fàcilment ens allunyem del Senyor: la nostra manera de valorar les persones, el futur, a nosaltres mateixos, poc tenen a veure amb una visió evangèlica de la vida. Però quan ens adonem, com ara, d'això i  tornem a Ell (sovint després d'haver sofert les conseqüències del nostre abandó), Jesús sempre està disposat a fer-nos sentir el seu amor i el seu perdó.

* Al Salm Responsorial hem escoltat: "Ell, tot amor entranyable, els perdonava la culpa i la vida, refrenava tothora el seu rigor, s'aguantava per no ésser sever".

+ Si mirem el que som, la nostra veritat, sovint ens adonem de la misericòrdia que Déu té envers nosaltres. Aquesta experiència només és possible si som humils, si sabem mirar-nos sense autojustificacions.
+ Però també podem fer una altra lectura d'aquest text: veient Déu la injustícia del món, el sofriment dels innocents, ha volgut fer-se solidari dels qui sofreixen sofrint.

*  Per la seva banda, la segona lectura de Sant Pau als filipencs ens revela el nucli del Misteri de la Creu; aquesta  és l'expressió més radical d'allò que ja apuntava tota la vida del Crist. Viure com un home, Aquell que era de naturalesa divina, ja era assumir una condició incomprensiblement desfavorable. La Creu és, doncs, el darrer i més pregon abaixament de Déu davant dels homes. Després d'aquest sacrifici ja només pot venir la Resurrecció.

+  Aquest  misteri ens obliga a revisar els nostres actes, el nostre tarannà quotidià. ¿Apareixem davant dels altres com a éssers senzills, capaços de fer sacrificis per ells sense demanar res a canvi? ¿O més aviat semblem comodons, plens de nosaltres mateixos, cofois, ...? (Ahir vèiem en un reportatge del Canal 33 la Mare Teresa. Quanta simplicitat! Quanta senzillesa i,alhora, claredat en els plantejaments. Radicalitat i sacrifici. Cap concessió a les modes o al quedar bé. Com Jesús)

* Finalment, l'Evangeli ens revela clarament el sentit de la Creu: "Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a Ell".

+  Aquest Evangeli és una crida clara a l'Església a anunciar la salvació; la voluntat vehement de Déu de portar a la plenitud la seva obra. Cal que tothom, creients i no creients, identifiquin Cristianisme i Voluntat de Bé per a tots, sense distincions, ni graus, ni categories, ... Déu és Pare de tots, i ha sacrificat massa per salvar-ne només uns quants.

3. Bon Jesús, crucificat per tots nosaltres, llum que ens il.lumines enmig la foscor del pecat, allibera'ns del mal, condueix-nos a l'amor i al bé, i allibera del sofriment tots els innocents de la terra.