Una vegada hi havia una dona que vivia dins d'una ampolla. Tothom l'anomenava rondinosa perquè sempre rondinava en contra de tot. Un bon dia va passar per aquell indret una fada. I sentí com rondinava:

- Quina vergonya! Una dona com jo no hauria de viure mai dins d'una ampolla! Bé em mereixo viure en una bufona caseta, amb sostre de teules, i rosers que s'emparressin sobre la blanca paret!

- Molt bé! Va dir-li la fada. Aquest vespre, quan siguis al llit, tomba't tres vegades, tanca els ulls i ja veuràs!

Al vespre, rondinosa se'n va al llit, s'hi tomba tres vegades, tanca els ulls i s'adorm. L'endemà al matí, es desperta en una bufona caseta amb sostre de teules, i rosers que s'emparren sobre la blanca paret. Ella n'està molt admirada i molt contenta, però s'oblida de donar-ne gràcies a la fada!

Aquesta fada, viva com una abella, té molta feina. Recorre tots els racons del món: al nord, al sud, a l'est i a l'oest. Un bon dia es diu: "aniré a veure què se n'ha fet, de la rondinosa. Deu ser molt feliç en la seva caseta".

Però així que arriba davant la porta sent com rondina:

- Quina vergonya! Una dona com jo no hauria de viure mai en una caseta! Bé em mereixo viure en un gran casal envoltat per tot arreu d'un bonic jardí, amb els criats que acudeixin corrents així que toqui el timbre!

La fada roman sorpresa i molestada. Malgrat tot diu:

- Molt bé! Aquest vespre, quan siguis al llit, tomba't tres vegades, tanca els ulls, i ja veuràs!

  Rondinosa se'n va, doncs, al llit, s'hi tomba tres vegades, tanca els ulls i s'adorm. L'endemà al matí es desvetlla en un gran casal envoltat per tot arreu d'un bonic jardí, i amb criats que acudeixen corrents tan aviat com tocava el timbre. Ella n'està molt admirada i molt contenta. Tot seguit es posa a parlar amb una veu cerimoniosa. Però una vegada més s'oblida de donar-ne gràcies a la fada!

  Aquesta va volant per tots els racons del món. Es troba justament a l'oest quan pensa sobtadament: "però, què s'ha esdevingut de la rondinosa? De ben segur que és molt feliç, ara. Vaig a veure-la".

  Així que arriba davant la finestra de Rondinosa, la sent rondinar amb veu cerimoniosa:

- Certament, quina vergonya! Una dona com jo mai no hauria de viure en aquest racó perdut. Bé em mereixo ser duquessa, i anar a la cort de la reina en una preciosa carrossa daurada.

  La fada es pregunta si ho ha sentit bé. Però Rondinosa rondina de bell nou. Llavors ella li diu:

- Molt bé! Aquest vespre, quan siguis al llit, tomba't tres vegades, tanca els ulls i ja veuràs!

  Rondinosa se'n va, doncs, al llit, s'hi tomba tres vegades, tanca els ulls i s'adorm. L'endemà al matí es desperta duquessa. Davant la porta l'espera una carrossa daurada per portar-la a la cort de la reina. Rondinosa mai no s'havia sentit tan feliç ... però ella s'oblida totalment de donar-ne gràcies a la fada!

  Com de costum la fada va volant per tots els racons del món. Un temps més tard, pensa: "m'agradaria molt anar a veure què se n'ha fet, de la Rondinosa. Certament que ara deu de ser molt feliç".

  Però tot acostant-se al magnífic habitatge de la duquessa, escolta per la finestra:

- no direu que no sigui indigne per a una persona de la meva qualitat, el ser només una duquessa! Mereixeria ser la mateixa reina, habitar en un gran palau, asseure'm en un tron daurat i portar una corona de diamants.

  Aquesta vegada la fada en resta tota decebuda, i veritablement airada. però no ho demostra i diu:

- Molt bé! Vés al llit, tomba't-hi tres vegades, tanca els ulls, i ja veuràs!

  Rondinosa, doncs, se'n va al llit, s'hi tomba tres vegades, tanca els ulls i s'adorm.

  L'endemà al matí, es desvetlla essent reina al palau reial, asseguda sobre un tron daurat i portant al cap una corona de diamants. Del tot embadalida, Rondionosa dóna ordres a tothom, però una vegada més s'oblida de donar-ne les gràcies a la fada.

  Aquesta està immergida en el seu remolí. Després es recorda de Rondinosa, i en fa memòria tot dient-se: "en el present sí que deu ser feliç de totes totes. no veig què és allò que encara pot demanar de més".

  Però així que s'acosta a la sala del tron, sent:

- Quina misèria  tan gran ser la reina d'un país tan petit! governar tot el món sencer, és això el que jo em mereixeria!

- Molt bé! diu la fada amb un petit somriure. Vés al llit, tomba't-hi tres vegades, tanca els ulls, i ja veuràs!

  Rondinosa, doncs, se'n va al llit, s'hi tomba tres vegades, tanca els ulls i s'adorm.

  I l'endemà al matí, es desvetlla en la seva ampolla" (M. Khan i P. Jean)