A una part de la muntanya, Déu havia sembrat moltes flors per alegrar el cor dels homes. Eren unes flors molt boniques, rialleres, formoses com totes les coses que fa el Creador.

En aquest lloc Déu no havia sembrat més que una sola espècie de flors: les margarides. Elles es pensaven que eren les úniques del món. No coneixien la varietat que Déu porta en el cor.

Un jorn, tanmateix, enmig del prat florit, el vent hi portà de part de Déu una petita llavor desconeguda. Ningú no se'n va adonar al començament. Però quan sortí de terra la tija, quan la gema es formà a la punta de la tija i les fulles es van desplegar, les margarides s'adonaren que havia arribat algú. No havia encara desplegat totes les fulles que ja les margarides començaren a preguntar-li:

- Qui ets tu? -D'on vens? -Què hi fas aquí?
- Sóc una flor com vosaltres. Vinc d'un camp molt llunyà on hi ha moltes roselles com jo. També hi ha margarides com vosaltres!
- Que alta és la teva tija! -li digué una margarida amb un to compassiu.
- Que vermells que són els teus pètals! -continuà una altra amb el mateix to.
- Que estranyes que són les teves fulles! -tornà a dir la primera.
- Que trista deus estar i com deus patir -insistí una tercera- de no ser una margarida com nosaltres!

La rosella no contestà res. Les reflexions de les margarides l' havien omplert de pena: "En el meu país -pensava amb tristesa la rosella- mai no m' havien parlat d' aquesta manera".

Tanmateix les margarides van ser totes molts gentils. Li van somriure i la van acceptar en el seu prat. La rosella no els descobrí la pena que sentia. Solament quan va ser la nit, quan tothom s'havia reclòs en la seva cambra verda per dormir, la rosella plorà.

-Tant de bo pogués tornar al meu país!

L'endemà, una margarida, amb tota la bona intenció, va fer a la rosella una proposició que la va omplir encara més de tristesa.

- Saps que Déu, el nostre Creador, té poder per fer grans miracles? Li demanarem, les meves germanes i jo, que et faci una margarida ben bonica!

 La rosella tremolà tota:

- Una margarida? Voleu que em torni una margarida? .... - I esclatà a plors.
- Plores?... Així no voldries ser una margarida com nosaltres?
- Vosaltres sou molt gentils, senzilles i alegres, germanetes, però  us ho demano de debó, no feu aquesta petició al Totpoderós. Ell m'ha fet rosella i... rosella vull ser semprel

Les margarides es van quedar ben estranyades... Hi hagué un gran silenci en el prat. Va ser una margarida, de les més jovenetes, la que el trencà tímidament :

-Perdona' ns, flor, d'haver-te fet patir!

I aquell dia, des del prat, pujà al cel una altra pregària:

- Oh Déu, Creador de l'univers, creador de les roselles i de les margarides i de totes les flors, envia al nostre prat moltes altres espècies de flors, i envia'ns també roselles en abundància. Amén!
 

 (Fripounet. Fleurus)