De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

El seu fill ja no és aquí,
no és adormit a la cambra.
“Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben poc bromes n’estava.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

I ja sap que parla poc
i cada nit s’agitava,
li venia un tremolor,
tement un truc a trenc d’alba.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

Els que truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina al finestral,
darrera xiscla la mare.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
és mort d’un truc a trenc d’alba.
“Què vol ara aquesta gent
que truquen de matinada?”