Oh gran Esperit,
Ia veu deI qual es fa sentir
en el vent,
i que amb un sol alè animes
l'univers tot sencer,
escolta'm.
Sóc un dels teus fills, petit i feble.
Tinc necessitat de la teva ajuda i de Ia teva saviesa.

Que les meves orelles estiguin atentes
a Ia teva veu,
que eIs meus ulls contemplin per sempre
l'esplendor d'un sol a l'hora de Ia posta.
Que les meves mans respectin Ia teva creació.
Torna'm savi per tal que aprengui
alIò que has ensenyat aI meu poble:
Ia lliçó que roman amagada en cada fulla,
sota cada còdol.

Demano Ia teva força,
no per a ser superior als meus germans,
sinó per a combatre el meu pitjor enemic:
jo mateix.
Fes que sempre estigui a punt
per venir cap a les teves mans, sense taca
i Ia mirada neta.
Quan s'apagarà Ia meva vida,
talment sol a Ia posta,
desitjo que Ia meva ànima pugui anar
vers Tu amb tota confiança.