Tots: Parenostre que estàs en el cel:

Els de 1r: Iniciem un nou curs: uns comencem l’etapa del Batxillerat. Amb il.lusions de que el nostre Cicle finalitzi amb allò que volem. Ens agradaria donar de nosaltres tot allò que podem donar. Ajuda’ns, bon Pare, a superar-nos.

Els de 2n: Bón Déu. Tal volta no hem fet fins ara el que podíem. Dóna’ns força per ser voluntariosos, per superar-nos cada dia més, per saber estar a cada moment on calgui, per saber ser sempre nosaltres mateixos, per retrobar-nos, per saber conviure amb els qui ens envolten, per gaudir del dia d’avui. Dóna’ns força, al cap i a la fi, per viure i conviure.

Els professors: Mestre, Tu has estat, ets i seràs llum per a tota la humanitat. Per això et demanem que vagis davant nostre en aquest camí que a vegades se’ns fa fosc per diverses circumstàncies. Que ens ajudis a entendre i a comprendre els nostres alumnes, tal com vares fer tu amb els teus deixebles. Que tinguem encert quan els nois i noies ens demanin ajut. Que tinguem la força necessària per no defallir mai. Que el teu exemple sigui el nostre en el fer de cada dia. Estem segurs que la teva voluntat és que donem amor, comprensió, sensibilitat, tolerància pertot arreu. Faci’s la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.

I ara tots junts: Dóna’ns, Senyor, el teu pa de cada dia: el pa de la fe, de l’esperança i de l’amor, necessaris per viure i conviure en un món on hi manca tanta comprensió i tanta sensibilitat. I, sobretot, ajuda’ns, Pare bo, a tenir la humilitat de saber perdonar a qui hem fet mal i també aquells que ens han fet mal. Amén.

      Viqui Lòpez-Amo