Pare nostre que esteu en el cel.
Pare que no sou d'aquesta terra,
però sí que sou a aquesta terra;
perquè sou nostre, us podem posseir.

Sigui santificat el vostre nom, i beneït.
Sigueu vós beneit i conegut.
Que sapiguem veure el vostre rostre de veritat,
el vostre rostre diferent,
marcat per la tendresa, l'espera i l'esperança
dels vostres fills.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Vingui el vostre Esperit,
vostre i de Jesús,
i es faci amo dels nostres cors
i hi regni ja amb força,
perquè no es quedi en nosaltres
sinó que arribi al món i a les seves estructures.
Així vindrà el vostre Regne.

Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
Que ens faci germans
en aquesta terra que és vostra
i no pas de cap de nosaltres.
Que faci néixer ja la ciutat del futur.
Que visquem pendents del vostre pla de salvació
perquè tothom sàpiga que hi ha una altra terra,
un lloc on hi cabrem tots.

El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d' avui.
Doneu-nos feina i salut.
Doneu-nos ganes de treballar la terra
i poder menjar.
No ens doneu pas de menjar, vós,
encara que tot, al capdavall, ve de vós.
Doneu-nos esperit de justícia
perquè ens repartim entre tots el que és de tots.
Doneu-nos avui el pa d'avui,
no el de demà ni el de demà passat,
perquè no podem la nostra seguretat
en ningú més que en vós,
ni robem el pa d'avui als altres
per tenir segur el pa de demà.

I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Perdoneu-nos, vós que sabeu de que estem fets
i de quin fang ens vau fer.
Perdoneu-nos,
a veure si nosaltres també arribem a perdonar.
A vegades ens diuen
que primer hem de perdonar nosaltres
perquè després Vós ens pogueu perdonar.
Però no.
Això seria posar condicions al vostre perdó
i voler arrencar-vos, a força de mèrits,
la gratuïtat del vostre do.
Perdoneu-nos primer vós
i així nosaltres farem el cor fort
i perdonarem els nostres deutors.

I no permeteu que caiguem en la temptació.
No ens abandoneu en la temptació.
No ens deixeu en mans del plaer,
del consum,
de la pura i nua ciència,
de la més pura i sàvia filosofia,
del mer humanisme,
dels valors que estan de moda,
dels partits,
del cansament i del desencís,
de l' aburgesament
que porten els anys que duem a sobre,
de la suficiència,
del fariseisme,
de la nostra capacitat d' autoengany,
de l'oblit de vós.
No ens deixeu,
que som molt dèbils,
encara que de vegades no ho semblem.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
De la ceguesa,
de la sordesa,
de l'enduriment del cor,
de la instal.lació en la vida,
de la supèrbia,
de fer-nos fonedissos
quan vós apareixeu per l'altre cap de carrer.
Deslliureu-nos del Mal!!!

I doneu-nos la joia de poder dir-vos cada dia
"Abbà" "Pare!"
de tot cor.

I que quan en el vostre nom ens apleguem,
ens atrevim a dir amb tota confiança:
PARE NOSTRE...
 

Francisco Loidi

(Mar Rojo, DDB, Bilbao 1979, pp. 161-164)