Jo sóc llur pare, diu Déu. Pare nostre que sou al cel.
El meu fill els ho ha dit prou, que jo sóc llur pare.
Jo sóc llur jutge. El meu fill els ho ha dit. Jo sóc també llur pare.
Jo sóc sobretot, llur pare.
En fi, jo sóc llur pare. Aquell qui és pare és, sobretot pare.
Pare nostre que sou al cel. Aquell qui ha estat una vegada pare
no pot ésser sinó pare.
Ells són els germans del meu fill; són els meus fills; jo sóc llur
pare.
Pare nostre que sou al cel, el meu fill els ha ensenyat aquesta pregària.
Resareu, doncs, així.
Pare nostre que sou al cel, ja va saber ben bé que feia, aquell dia,
el meu fill que els estimava tant.
Que ha viscut entre ells, que era com un d'ells.
Que anava com ells, que parlava com ells, que vivia com ells.
Que patia.
Que patí com ells, que morí com ells.
I que els estima tant, havent-los coneguts.
Que ha portat al cel un cert gust de l'home, un cert gust de la terra.
El meu fill que els ha estimat tant, que els estima eternament al
cel.
Va saber ben bé què feia, aquell dia, el meu fill que els estima tant.
Quan va posar aquesta barrera entre ells i jo, Pare nostre que sou
al cel, aquests tres o quatre mots.
Aquesta barrera que la meva ira, i potser la meva justícia, no travessarà mai.
Feiç aquell qui s'adorm sota la protecció de l'avançada d'aquests tres o quatre mots.
Aquests mots que van davant tota pregària com les mans del qui prega
van davant la seva cara.
Com les dues mans juntes del qui prega avancen davant la seva cara
i les llàgrimes de la seva cara.
Aquests tres o quatre mots que em vencen, a mi, l'invencible. I que
fan passar davant llur angoixa com dues mans juntes invencibles.
Aquests tres o quatre mots que avancen com un bell esperó davant
un poble navili.
I que fonen l'onada de la meva ira.
I quan l'esperó ha passat, passa el navili i tota l'armada al darrera.
Actualment, diu Déu, és així com els veig.
I per la meva eternitat, eternament, diu Déu.
Per aquesta invenció del meu Fill eternament és així com cal que
els vegi.
(I com cal que els jutgi. Com voleu, ara, que els jutgi. Després
d'això).
Pare nostre que sou al cel, el meu fill ha tingut molta traça.
Per a lligar les mans de la meva justícia i per a desIIigar les mans
de la meva misericòrdia.
I ara els haig de jutjar com un pare.
 

Charles péguy

("El misteri dels sants innocents" Edicions 62)