"Jove, sovint et preguntaran: "On és Déu? Es veu o no es veu? Noi, si t'han de dir on és Déu, Déu se'n va. De res no et servirà que et digui que Déu viu a la teva veu. Que Déu és a la flor i a la grana, al moixó i a la nafra, en allò que és lleig, en el que és trist, a l'aire i a l'aigua; Déu és al mar i, a voltes, al temple. Déu és al dolor que no se'n va i al vell que passa, a la mare que pateix, a la dona pública i al minaret de la mesquita blanca. Déu és a la mina i a la plaça, és ben cert que és arreu, però cal veure'l sense preguntar on és, com si fos un mineral o una planta.

 Endinsa't en el silenci, mira't la cara ... ¿no en tens prou amb el misteri que veus i sents? Passa un nen cantant, tu l'estimes ... Déu hi és. El tens a la llengua quan cantes, a la veu quan blasfemes i quan preguntes on és, aquesta curiositat és Déu que camina per la teva sang. Hi és als ulls quan rius, a les venes quan estimes, en tot tu sempre, però has de veure'l tu mateix, que no s'hi val que t'ho diguin ... has de sentir-lo tu com grimpa, com esgarrapa, netejant les parets de la teva ànima. Però Déu s’allunya del qui resa i no estima, del qui va a missa i no encén en els cors dels pobres llums d'esperança; el pots trobar al suburbi a primera hora de la matinada, a l'hospital i a la garjola.

  Déu és en això tan sense nom que et passa quan quelcom t'encanta. Si t'angoixa aquest home que compra espardenyes, si et fa sospita la vida del qui puja i no baixa, si sense motiu una angoixa se't clava a l'entranya, si et desvetlles un dia xiulant a bon matí i somrius a tothom i a tothom dónes gràcies, Déu és amb tu, sota la camisa." (Glòria Fuertes)