- Introducció -
Ancorat
i silent,
àmfora de nafra,
rajo tan lent ...
l'escuma de l'aigua!
I elevo, plorós,
complantes de marbre;
complantes al roc
que em lliga i m'escanya.
Esquerdat i batut,
rastres d'una pàtria,
sento tan lluny
les ones de l'alba!
I em miro, confós,
les mans ben lligades.
Les mans i el condol.
La lluita ens espanta!
-
Cant Primer -
Àmfores
d'aigua,
ploreu l'horabaixa!
Perdut en el somni,
un somni que em salva,
cerco la lluna,
la lluna més blanca!
Àmfores d'aigua,
amigues encara,
ploreu la recança!
Gemecs i complantes,
nits solitàries.
Miro en les albes
el rastre dels astres!
Àmfores d'aigua,
eternes com l'aire;
ploreu desfermades
la meva enyorança!
Cec a l'antiga
amor i tranquil.la.
Tant que m'omplia
i l'oblido. L'albada!
-
Cant segon -
Àmfores d'aigua,
respirs d'una pàtria:
negueu la impotència
que ens corca i espanta!
Seguem la complanta.
Dansem noves danses.
I alcem torxes altes
damunt la basarda!
Àmfores d'aigua,
sublims restes d'alba:
refeu la confiança
d'un poble que es cansa!
Tombem les muralles
i els corbs que ens ataquen!
Amb saba de roures
i estels d'esperança!
Àmfores d'aigua,
del mar filles blanques:
torneu la feresa
als braços que es glacen!
-
Cant final -
Ninetes adormides,
les boires ens reclamen.
Guaiteu-ne les metzines,
metzines contra l'alba.
Llançades contra els astres
lluents que ens il.luminen.
Tenebres sota els astres.
Tot farses i mentides!
Ninetes adormides,
clarors d'una altra pàtria,
la saba de l'alzina
aixequi noves branques.
Veniu, àmfores d'aigua,
torneu-nos l'esperança
que alegri els cors que ploren,
que animi els ulls que es tanquen.
I sigui allò que allunya
la nit de nostra pàtria
que enlairi Catalunya
damunt la nit. L' albada!