Mans, mans, mans a les mans ...

Deixem les tristeses, deixem els afanys,
posem tot seguit les mans a les mans
i aixi reviurem un amor d'infant
que compartirem amb tots els germans.

El dia s'atansa, joves i més grans,
tenim l'esperanga posada a les mans
i sols ajuntant-les podrem construir
un món que gemega i que vol florir.

Uns germans se'n vénen, uns altres se'n van,
el món els reclama, donant-los les mans;
la fe cristiana ens fa confiar
que de nou un dia ens hem de trobar.

En la nostra vida, si hem sabut dir sí
als nostres germans d'aquest llarg camí,
i quan s'acluquin aquests ulls humans
el cel i la terra tindrem a les mans.