Magnificat, el cant jove de Maria
 

Estic tan contenta i sóc tan feliç
que per això dono gràcies amb tota l'ànima al Senyor!
Ningú no ha fet tant per mi com el meu Déu.
Ell m'ha salvat des de sempre,
sense que jo me n'adonés del tot.
M'ha fet tants favors,
que tots envejaran la meva sort des d'ara.
Jo li dec tot al meu Déu,
que està per damunt de l'home i vol el seu bé,
que és bo i potent,
que és fidel i no falta mai a la seva paraula.
No li agraden els qui es creuen segurs de si
mateixos,
doncs no ho estan en realitat
i el seu cor,  a la fi, els enganya:
Ja sé que va posar els humils i els pobres,
que vivien sense gaire pretensions,
per damunt de la gent arrogant
i de cor estarrufat, el déu dels quals és el diner.
Sempre ha dit que estaria amb aquells que obren
com .jo,
i n'estic segura, perquè és fidel
i sempre compleix la seva paraula.
Ho sé perquè ho ha dit moltes vegades
i sempre ho ha complert.
Per això estic contenta i sóc feliç
i dono gràcies amb tota l'ànima al meu Senyor.

(Tècnica d'Apostolat no. 142 p.19)