És molt difícil que un
home ric entri al cel.
És molt més fàcil
que un camell passi pel forat d’una agulla.
Mateu 19,24
Hi havia una vegada que hi havia un home que era com tots els altres. Un home normal. Tenia qualitats i defectes. No era pas diferent. Una vegada trucaren sobtadament a la seva porta. Quan va sortir es va trobar amb els seus amics. Eren uns quants i havien vingut plegats. Els seus amics el van lligar de mans. Després li van dir que era millor així; que així, amb les mans lligades, no podria fer res de dolent (s’oblidaren de dir-li que tampoc no podria fer res de bo). I, havent deixat un guarda a la porta, perquè ningú no el pogués deslligar, se n'anaren.
AI principi es va desesperar i va provar de trencar els lligams. Quan es va convèncer de la inutilitat dels esforços va intentar, a poc a poc, acomodar-se a la seva nova situació. A poc a poc va aconseguir valer-se de si mateix per continuar subsistint amb les mans lligades. AI començament li costà treure's les sabates, però va arribar un dia que aconseguí embolicar i encendre una cigarreta i tot. I començà a oblidar-se que abans tenia les rnans lliures.
Anaven passant els anys. L’home va arribar a avesar-se a les seves mans lligades. Mentrestant, el seu guarda li comunicava, dia rera dia, les coses dolentes que a fora feien els homes amb les mans lliures (s’oblidava de dir-li les coses bones que a fora feien els homes amb les mans lliures).
I seguien passant els anys. I quan el
seu esguard li indicava que, gràcies a aquella nit en què
entraren a lligar-lo, ell no podia fer res de dolent (però s oblidava
que tampoc no podia fer res de bo), I’home va començar a creure
que era millor viure amb les mans lligades...
A més, estava tan acostumat
als lligams...!
Passaren molts anys, moltíssims
anys... Un dia, els seus amics sorprengueren el guarda, entraren a la casa
i trencaren els lligams que subjectaven les mans de l'home.
JA ETS LLIURE!, li van dir.
Però havien arribat massa tard.
Les mans de l'home estaven totalment atrofiades.
Carles Giner