LES MOSQUES I LES ARANYES

Una vegada era un príncep que sovint deia:

— Per què Déu ha creat les mosques i les aranyes? Aquests insectes fastigosos no poden ésser profitosos a ningú del món! Si jo podia, els faria desaparèixer tots de la terra.

 El seu mestre li ensenyava:

— Tota la Creació, aquesta gran família de Déu, està organitzada de tal manera que tot, fins les criatures més insignificants, tenen la seva utilitat, encara que nosaltres no sempre ens n'adonem.
— D'acord—va replicar el príncep—. Respecte al conjunt de la naturalesa, és possible que aquests animalons tinguin la seva utilitat, però pel que toca particularment als homes, un per un, moltes vegades no són sinó una vertadera plaga.
—També als homes, un per un —respongué el mestre— Déu els pot concedir un immens benefici per mitjà de la més petita de les criatures, i fins salvar-los la vida.
— A mi em sembla impossible —deia el príncep— que mai per mai hagi d'agrair a una mosca o a una aranya la salvació de la meva vida.

 Passats alguns anys, el príncep va entrar en guerra i hagué de fer-se escàpol dels seus enemics. Un capvespre, cansat com estava, s'ajagué sota un arbre i s'adormí. Un soldat enemic se li apropava sigil.losament amb espasa a la mà, amb la intenció de matar-lo. Però en aquell precís moment, una mosca picà el príncep tan fort, que aquest es desvetllà, es va treure l'espasa, i el soldat fugí.

 El príncep s'amagà llavors en una cova del bosc. A la nit, una aranya va teixir la seva xarxa a l'entrada de la cova. Al matí, dos soldats que el buscaven varen arribar davant la cova El príncep els sentia parlar.

— Mira —deia l'un—, potser s'ha amagat ací a dins!
— No! —digué l'altre—. Ací no hi pot ésser, perquè en entrar hauria destrossat la teranyina.

 Quan els soldats s'hagueren allunyat, el príncep, tranquil.litzat, va alçar les mans i va exclamar:

— Oh, Déu, com te'n dono gràciesi Ahir per mitjà d'una mosca i avui per mitjà d'una aranya, m'has salvat dos cops la vida. Que n'és de bo tot el que has creat! (Christoph Von Schmid)