Era capvespre. Els tres reis d'Orient havien arribat a la cova de Betlem després d'un llarg i perillós viatge. El rei blanc obrí una arqueta que duia amagada sota el mantell que li cobria els braços i l'espatlla. Va treure un objecte molt brillant. Semblava quelcom de molt de preu. Efectivament, era un llingot d'or massís. Per aquell tros de metall molts homes havien perdut la seva vida. I molts la perdrien després. I oferí l'or al nen Jesús. Aquest l'agafà amb les seves mans tan menudes. Però no sabia què fer-ne. Semblava que aquell regal no acabés de plaure l'infant.
  El rei moreno provà sort. Obrí la seva arqueta, en treié un grapat d'encens, el cremà davant el nen, però, ai las!, l'infant es posà a tossir de mala manera. El seus petits pulmons no acabaven d'assimiliar tot aquell fum.
  Finalment, provà sort el rei negre. Obrí la seva arqueta, en treié un perfum preuadíssim que ells anomenaven "mirra" i el posà davant del nen. Però, com ja podeu imaginar, semblava que l' infant preferís l'olor de l'estable a aquell perfum tan penetrant.

  - En fi -digué el rei moreno mirant Maria-, ens hem d'anar! Tenim moltes obligacions en els nostres països. Esperem que malgrat tot us hagin agradat els nostres presents.
 
  Maria els tornà un somriure amable, que era, alhora, un signe clar d'agraïment. I així que sortiren els tres reis d'Orient entrà a la cova un quart rei, amb signes clars de cansament i de preocupació.

  - Ja em perdonareu -exclamà-, però he intentat arribar amb els altres reis, però no he pogut aconseguir-ho. He fet nit en un hostal i m'ha passat quelcom terrible. Duia tres perles precioses del meu país, Pèrsia. Les més boniques que us  pugueu imaginar! Però quan volia entrar a l'hostal vaig veure un moribund estirat fora al carrer. Vaig entrar a l'hostal      i vaig demanar a l'hostaler que li donés acolliment i que  quan aquell home morís es preocupés que tingués una sepultura digna. Li vaig oferir una perla!
    Però encara hi ha més. L'endemà, vaig passar per una vall molt estreta i vaig sentir uns crits. Uns homes volien segrestar un jove i fer-se'l esclau. Aleshores vaig adreçar-me al cap de la banda i vaig comprar amb una perla la llibertat del jove.
    Però encara hi ha més! Quan ja era a punt d'arribar a Betlem, tot passant vora un poblet, vaig sentir plors de moltes mares. Els soldats d'Herodes assassinaven els seus fillets menors de dos anys. Adreçant-me al centurió vaig oferir-li la darrera perla perquè no continués la matança. I aquí estic! Amb les mans buides!

  Aleshores es feu un silenci molt dens a la cova. Maria i l'infant contemplavem amb joia aquell quart rei. I Jesús, tot allargant les seves petites mans, li somrigué.