Un vell soldat, que tenia una cama de fusta, va arribar a un poblet i es va posar malalt. No podia seguir mes el seu camí; es va haver de refugiar en una granja on dormia a la palla, i ho passava molt malament. La petita Àgata, la filla d'un pobre cisteller, sentia una gran compassió per aquell pobre malalt i cada dia l'anava a veure i li donava una moneda de sis kreutzer (antiga moneda fraccionària austríaca) Un vespre, I'honrat soldat, molt preocupat, li va parlar així:

— Estimada nena! Avui he sabut que els teus pares són molt pobres. Digue'm, doncs, amb tota franquesa, d'on treus aquests diners, puix que m'estimaria més morir-me de fam, que acceptar de tu un sol kreutzer que no me'l poguessis donar amb la consciència ben neta.
— Oh —va dir l'Àgata—, no en passeu cap ànsia. Els diners són guanyats rectament. Cada dia. quan vaig a escola a la vila, passo per un bosquet on hi ha moltes maduixes. Cada vegada n'omplo un cistellet i el venc al mercat per sis kreutzer. Els meus pares ho saben prou i no hi tenen res en contra. Tot sovint diuen: "Encara hi ha molta gent més pobra que nosaltres, i hem d'ajudar-los tant com la nostra situació ens ho permeti".

 Al vell soldat li espurnaren els ulls, i les llàgrimes li saltaren fins a mullar-li el bigoti.

— Bona nena!—va dir—. Que Déu et vulgui beneir a tu i els teus pares per aquestes caritatives intencions!

 Al cap d'un temps, va passar per aquell poblet un distingit oficial que lluïa moltes condecoracions. Quan es va aturar amb el seu magnífic cotxe a l'hostal, per abeurar els cavalls i donar-los menjar, es va assabentar que en aquell poble hi havia un vell soldat malalt i el va anar a visitar.

 El soldat el va informar de seguida sobre la seva petita benefactora.

— Com! —va exclamar l'oficial—. Una nena tan petita ha fet tant per tu? Doncs ara, jo, el teu antic general, no puc fer pas menys. Donaré ordres perquè t'acullin a l'hos-tal al millor possible.

 Ho va fer així, i després va anar a la barraca on vivia la petita Àgata.

— Bona nena—li va dir—, la teva bondat m'ha escalfat el cor i m'ha humitejat els ulls. Has donat al vell soldat una pila de monedes de sis kreutzer; ací tens el mateix nombre de monedes d'or.

 Els pares, tots sorpresos, deien:

— Oh, però això és massa!

 Però el general els va respondre:

— No, de cap manera! Això no és sinó una petita recompensa; la millor, la trobarà al cel (Christoph Von Schmid)