"Un dia dos germans van anar a passejar a un barri de pescadors per veure un mariner que coneixien. El van trobar assegut a la porta de la cabana, de cara al mar, adobant una xarxa de pescar.
- Bon dia -els va dir el pescador-. Com esteu?
- Molt bé, gràcies -van respondre els vailets-.
- I quin bon vent us porta per aquí?
- És que ens agradaria de menar una barca, i com que vós en teniu una de vostra, hem pensat que potser ens en voldríeu ensenyar. ës el que ens agrada més de tot.
- No diré que no -va contestar el pescador-. Ara tinc aquesta feina entre mans, però potser sí que després us prendré, primer l'un i després l'altre, si és que teniu ganes d'aprendre. Mireu, ara me n'he d'anar un moment; vosaltres podeu continuar adobant aquesta xarxa que cal enllestir; nueu tots els fils trencats.
  I els va ensenyar com es feien els nusos de la malla. Quan ja era lluny, el germà gran va començar a mirar enfora.
- Que bé que es veu el mar! -va dir-. Les onades van i vénen fins a la platja; gairebé fins a la porta de la casa; semblen cavalls coberts d'escuma que salten avant i enrera. Vine a veure-ho.
- No puc,ara -va dir el petit-.Estic fent un nus.
- Mira! -va cridar el gran-. Ara veig la barca. Dansa damunt les onades com una dama en un saló. Mai no havia vist una cosa més bonica. Vine a veure-ho, home!
- No puc ara -va contestar el petit-. Estic fent un altre nus.
- Que m'agradaria de menar la barca! -va continuar el gran-. Estic cert que el pescador em prendrà primer a mi perquè sóc el gran i sé més que tu. Ni tan sols he mirat quan volia ensenyar-me de fer els nusos perquè ja en sabia.
  En aquell moment va arribar el pescador.
- Ja estic llest. Què heu fet mentre jo era fora?
- Jo he mirat la barca -va dir el més gran-. Què bonica és! Em sembla que ja m'hi trobo dintre.
- Jo he anat fent nusos -va dir el petit-.
- Apa, doncs, anem -va contestar el pescador agafant-lo per la mà-; pujarem a la barca i t'ensenyaré de menar-la.
- Però si jo sóc el gran! -va cridar l'altre-. I sé molt més que no pas ell.
- Potser sí -va respondre el pescador-; però cal saber fer nusos abans d'aprendre a menar una barca.
- Ja n'he après, de fer nusos -va exclamar el noi-. I sé fer-los d'allò més bé.
- Ah sí? Però com puc saber-ho jo? -va exclamar el pescador.
  I el pescador i el petit vailet marxaren junts amb la barca, mar endins." (Sara Cone Bryant)