La meva amiga,
     alegrement,
     refà el paisatge
     amb cor valent;
     grogor d'espiga!

     La besa l'aire,
     espavilat
     i descabdella,
     esvalotat,
     l'amor cantaire.

     La meva amiga,
     dolçament,
     bressola el mar
     amb goig ardent;
       o musa antiga!

     La prenc de l'ona,
     el vent trencant,
     i descobreixo,
     en estimant,
     l'amor pregona.

     La meva amiga,
     color de mel,
     és ara en mi
     claror de cel;
      grogor d'espiga.