Una vegada hl havia un tsar que es trobava malalt i va dir:

— Donaré la meitat del meu reialme a qui em curi.

 Aleshores tots els savis es van reunir i deliberaren molta estona sobre la manera de guarir el tsar, però no sabien com fer-ho. Malgrat tot, un d'aquells savis va dir que ell ho podia fer.

— Si a la terra podem trobar un home feliç —va dir—, que li treguin la camisa i que el tsar se la posi: es curarà.

 El tsar va fer que li busquessin pel món un home feliç: uns enviats seus s'escamparen per tot el reialme, però no en trobaven cap. No n'hi havia ni un, de content: I'un era ric però estava malalt, I'altre estava bo però era pobre; un al-tre, ric i amb salut, es queixava de la seva dona; un altre, del seu fill. Tothom desitjava una cosa o altra.

 Un vespre, el fill del tsar passava per davant d'una barraca miserable i va sentir algú que deia:

— Gràcies a Déu he treballat bé, he menjat bé, me'n vaig al llit: què em falta, a mi?

 El fill del tsar se n'alegrà molt; va ordenar que entressin de seguida, que agafessin la camisa d'aquell horne, a compte de tots els diners que volgués, i que l'enviessin al tsar.

 Els missatgers entraren tot seguit a casa de l'home feliç i li van voler prendre la camisa, però aquell home era tan pobre que no en tenia (Lleó Tolstoi)