En Norbert, el noi d'un pobre carboner, seia al bosc sota un arbre i es planyia, plorava i resava. Un senyor molt distingit, que portava un vestit verd amb una estrella al pit, caçava per aquells indrets, passà per allà i en veure el noi li va dir:

— Per què plores, nen?
— Ah! —va dir en Norbert—. La mare ha estat molt de temps malalta, el pare m'ha enviat a la vila a pagar l'apotecari, i jo he perdut els diners juntament amb la bossa.

 El senyor va parlar amb el caçador que l'acompanyava, i es va treure una bosseta vermella en la qual hi havia algunes monedes d'or, i va preguntar a l'infant:

— Que potser és aquesta, la teva bossa?
— Oh, no! —va respondre en Norbert—. La meva no era tan bona, ni hi havia pas tants diners.
— Així, deu ésser aquesta —digué el caçador. I es tragué de la butxaca una altra bossa no gens vistosa.
— Ah, sí! —va cridar en Norbert amb molta alegria— És aquesta!

 El caçador la hi va donar, i el senyor va dir al nen:

— Perquè pregaves tan de cor i ets tan honest, et regalo, a més, aquesta altra bossa de diners. La pregària allibera de les angoixes, i cal ésser sempre honest.

 L'Esteve, un altre noi del poble del costat, va sentir contar aquest fet. Tan aviat com el distingit senyor va tornar al bosc a caçar, I'Esteve s'assegué dessota un avet i es va posar a cridar amb uns grans udols:

— La bossa! La meva bossa! He perdut la meva bossa!

 El senyor va acudir en sentir aquells crits, li va ensenyar una bossa ben plena de diners i li va preguntar:

— És aquesta, la bossa que has perdut?
— sí!—va cridar l'Esteve, i engrapà la bossa amb les seves mans.

 Però el caçador que estava al costat del senyor va dir amb una forta veu de reny:

— Desvergonyit bergant! Al príncep t'atreveixes a mentir d'aquesta manera? Per tal fet, jo et pagaré amb una altra moneda.

 I el va castigar, amb una vareta d'avellaner que va collir allà a prop, d'una manera tan expressiva com el murri trapella es mereixia. La infidelitat castiga el mateix home i la falsedat sovint es torna dany (Christoph Von Schmid)