Nens de carrer

Es calcula que un centenar d'adolescents i joves deambulen per l'àrea metropolitana sense cap recurs social
Més del 40% dels 'nens del carrer' tenen més de 18 anys

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona obriran un centre nocturn

Vicenç Relats
BARCELONA

Més del 40 per cent dels nens del carrer que malviuen als carrers de Barcelona i de Santa Coloma tenen més de divuit anys, com demostren especialment les proves radiològiques de maduració òssia que se'ls han practicat per poder-los identificar, per encàrrec de la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAI) de la Generalitat.
Encara que per l'aspecte no ho sembli, la presència de majors d'edat és notable entre aquest col·lectiu de joves i d'adolescents magribins esmunyedissos i sense papers, que es busquen la vida al carrer i desafiant la llei. "Més d'un 35% dels que passen la prova de maduració òssia són majors d'edat, i això que per assegurar-nos-en incloem com a menors tots els que s'estima que tenen fins a 19 anys", afirma el director general d'Atenció a la Infància, Ramon Buscallà. "Però de gran part dels nens no en sabem l'edat, perquè fugen dels nostres centres abans que els la poguem mesurar, precisament perquè saben que no són menors", continua Buscallà.

Aquest fet dificulta encara més l'atenció i el tracte que se'ls ha de donar des d'un punt de vista legal. "Si són majors d'edat no poden estar als nostres centres residencials amb menors, perquè jurídicament la DGAI no els pot tutelar", afirma Buscallà. En aquests casos, la DGAI allarga l'ajuda "amb compromís de voluntarietat per part seva" i els deriva al pla interdepartamental sociolaboral per a majors de 16 anys.

Ritmes diferents

Després que el juliol del 1998 la DGAI va detectar la problemàtica dels nens del carrer i hi va destinar els dos primers educadors per atendre'ls -en aquests moments en té 7-, actualment xifra en més de 300 el nombre de joves i d'adolescents que provenen o responen a aquest perfil a Barcelona i la seva àrea metropolitana, entre aquells que reben atenció social i els que no.

Prop d'un centenar són els nens amb una situació de risc més greu, que deambulen pel carrer sense contactes regulars amb cap recurs social, "vivint d'infraccions". Des del gener fins al 15 de novembre passat, als dos centres d'urgències de la DGAI que atenen els menors quan són localitzats per la policia o pels assistents socials s'han atès 325 menors diferents. Amb tot, es calcula que actualment la presència al carrer d'aquest col·lectiu es redueix a menys d'un centenar de nens, "perquè la gran mobilitat de la seva dinàmica de vida demostra que cada sis mesos el col·lectiu s'ha renovat en un 75%", segons el responsable d'Infància.

A banda d'aquests nois, n'hi ha un centenar més que són atesos als quatre centres oberts i pretallers impulsats per Càritas, pel Casal d'Infants del Raval, per l'Associació Joan Salvador Gavina i per l'Ajuntament de Santa Coloma, en conveni amb la DGAI. La necessitat de trobar un acolliment nocturn que doni continuïtat a la tasca social, laboral i d'hàbits que els nois aprenen en aquests centres oberts és el motiu pel qual la DGAI i l'Ajuntament de Barcelona, en conveni amb la Creu Roja, obriran a Ciutat Vella una residència nocturna el primer trimestre de l'any vinent. Es tracta d'un centre per a unes vint places i molt temporal, "que faci de pont d'accés als recursos socials i de protecció ordinaris", afirma Buscallà.

A aquest gran grup de 200 nens del carrer cal afegir-hi, encara, 132 nens marroquins més que estan als centres tutelats de menors de la DGAI -igual que els menors de ciutadania espanyola-, perquè han acceptat voluntàriament la seva proteció. La DGAI ha destinat uns 200 milions aquest any per a l'atenció als nens del carrer, una problemàtica emergent dins del fenomen migratori a les principals ciutats europees.

Buscallà reclama coordinació entre les autonomies i que puguin "interconnectar dades" dels nens identificats per respondre millor al fenomen.