Una vegada es passejaven dos amics pels boscos, i va sortir un ós i els va empaitar. L'un es va enfilar a dalt de l'arbre i es va amagar, mentre que l'altre restava enmig del camí; es va deixar caure per terra i va fer veure que era mort.

 L'ós s'hi va acostar i el va ensumar, però ell s'aguantava la respiració, així que el va creure mort i se'n va allunyar.

 Quan l'ós va ser lluny, I'altre va baixar de l'arbre i va preguntar rient al seu company:

— Què et deia, I'ós, a cau d'orella?
— Em deia que qui abandona el seu amic quan hi ha un perill és un covard (Lleó Tolstoi)