Us agraden els camions? I aquells tan gran, de 14 rodes, que no acaben mai de passar? Al nostre conductor li deien el Volant. No sé si perquè anava moltes hores amb el volant als dits o bé que corria tant que volava. Estava casat i tenia una filla, la Gisel.la. Avui el Volant estrenava ruta i hostal. Feia estona que el buscava. Banderes de totes les nacions, la catalana inclosa, en ple Tirol. I un aparcament immens. El restaurant feia bona cara. A la cartellera moltes llistes, moltes. -Quina colla de plats!" Ara faltarà que els entengui! Els menjars no li sonaven de res. Semblaven noms de persones. Es va fregar els ulls per a llegir millor. -Potser són els noms de les persones que han passat pel restaurant ... Veja'm el títol? No pot ser, diu: "Persones que estimen Déu". Això de Déu i les persones que l'estimen li produí una mena de pessigolleig a les entranyes. Tenia un bon record dels anys que Déu era algú important a la seva vida. Les llàgrimes li apuntaven els ulls. Li dolia no ser a la llista. -Clar que no sóc a la llista ... Fa anys que no reso, i quan parlo de Déu és per llançar algun renec. Va recordar aquelles pregàries pacificadores de cada nit fins que es va casar. Li sortien paraules i fets de Jesús: "Estima els germans com a tu mateix". Va recordar aquella finor d'esperit que tants anys l'havia afavorit. Llavors tenia temps i dibners per visitar malalts, per col.laborar en qualsevol moviment o iniciativa. "Feliços els nets de cor". I si n'era de feliç quan sabia veure les misèries de les persones sense rancúnia i al costat de valors. Ara ... havia perdut la gana mentre cavil.lava, però notava una creixent calma interior.
 A l'altra banda del porxo, encara més llistes; però moltes més. Ni que la Telefònica hagués arrancat totes les planes de les seves guies per penjar-les. Va mirar el seu cognom seguint l'ordre de l'abecedari. Li va costar. Tanta gent es diu Serra Roca com ell! Va guaitar el títol: "Persones estimades per Déu". Això era diferent. El cor li deia que Déu elñ continuava estimant, més ara quan dintre seu havien tornat a canviar les relacions. Va tornar a la seva lletra, la S. Hi era amb tots els seus cognoms i nom. Li retotornaven la gana i les ganes. Després de dinar regalava fàries als companys de professió. I damunt del camió ho veia tot nou i net. Saludava els altres camioners, el paisatge li semblava un jardí, i el cel era allà mateix. Al vespre havia de trucar a l'esposa i la nena. No gosava; els havia trucat ahir mateix. La Gisel.la li feia la Comunió. Només s'havia preocupat del banquet i d'arreglar-li l'habitació. Va acabar la conversa dient a l'esposa: "És molt important que la nostra Gisel.la comenci a combregar. Ens toca fer-li un bon costat"