Expliquen que una vegada déu estava molt "estressat"; tothom li demanava coses i més coses i, endemés, contradictòries! Aleshores va decidir de buscar un lloc més tranquil per residir, un lloc on només el poguessin trobar uns quants. I va reunir el consell dels àngels. exposat el problema va parlar un primer àngel:
 
* podríeu anar dalt de la muntanya més alta, allà només us hi trobaran dos o tres excursionistes l'any.
 
Però a Déu no li acabava d'agradar la idea. llavors parlà un segon àngel:

* podríeu anar a la fossa més profunda dels mars; allà només hi va, de tant en tant, el coronel Custeau!

Tampoc no li feia el pes aquesta idea a déu. llavors parlà un tercer àngel:

* Podríeu anar al costat fosc de la lluna. ningú no hi arriba mai. allà sí que hi estareu ben tranquil.

Però res. a déu no li agradava tampoc aquesta idea. finalment, parlà un quart àngel:

* si el que voleu és estar en un lloc on tothom hi pugui arribar, però que per aconseguir-ho faci falta bondat i amor habiteu en el fons del cor de tots els homes.

I des d'aleshores Déu resideix en cada persona humana, en el fons del seu cor. molts el continuen buscant fora, en les altures del cel, i encara no s'han adonat que el tenen ben endins!