. Estola negra o morada
. Oracions pròpies
. Prefaci Propi
. Benedicció Solemne pròpia

2 Macabeus 12, 43-46: Judes fa una col.lecta per tal de fer l'ofrena en nom dels jueus morts, amb l'esperança posada en la seva resurrecció
Salm 102: El salmista, en moment de dissort, posa la seva confiança en el Senyor
Romans 8, 14-23: Els fills de Déu esperen la plena glorificació, compartir la resurrecció del Crist. Tota la Creació participarà també d'aquesta glorificació
Lluc 7, 11-17: Jesús ressuscita el fill d'una viuda quan rl porten a enterrar

1. BENVOLGUTS. LA FESTA DELS FIDELS DIFUNTS, TOT I QUE ENVOLCALLADA D'UN VEL SOVINT DE DOLOR, DEL RECORD DE LES PERSONES QUE HEM ESTIMAT, ENS ACOSTA A L'EXPERIENCIA RADICAL DE FE, DE CONFIANÇA EN EL SENYOR.

2. CAL QUE ESPEREM ALLA ON LA NATURA SEMBLA QUE JA NO ENS DONI MÉS RESPOSTES, ALLA ON CAP FILOSOFIA, NI CAP CIENCIA ENS PODEN OFERIR UNA ESPERANÇA.

3. L'EXPERIENCIA DE LA MORT, NO HO OBLIDEM, FOU TAMBÉ MOLT COLPIDORA PER A JESUS: RECORDEM LES LLAGRIMES QUE VESSA DAVANT LA MORT DEL SEU AMIC LLATZER, O LA POR QUE SENTI ENFRONT DE LA SEVA PROPIA MORT.

4.  TANMATEIX, LA TRADICIO JUDEOCRISTIANA HA ANAT DESCOBRINT PROGRESSIVAMENT EL PLA QUE DÉU TÉ PER A L'HOME, I QUE TRAVESSA LES ESTRETES FRONTERES D'AQUESTA VIDA. A TRAVÉS DE L'EXPERIENCIA D'UN DÉU AMOR, CREADOR, DONADOR DE VIDA, EL POBLE D'ISRAEL -COM HEM LLEGIT AL SEGON LLIBRE DELS MACABEUS- VA CONSOLIDANT LA SEVA FE EN LA RESURRECCIO DELS MORTS.

5. PERO SERA AMB LA VINGUDA DEL CRIST, AMB LA REVELACIO QUE VA UNIDA A LA SEVA PERSONA (VERITABLRE DÉU, VERITABLE HOME) I, SOBRETOT, AMB LA SEVA RESURRECCIO D'ENTRE ELS MORTS, VISCUDA PELS DEIXEBLES I PER LES DONES COM UNA BONA NOTICIA QUE CAL ANUNCIAR ARREU DE LA TERRA (ORIGEN DE L'ESGLÉSIA) QUE LA FE EN LA NOSTRA RESURRECCIO VA INTRINSECAMENT UNIDA A LA NOVA RELIGIO CRISTIANA.

6. AIXI ,DONCS, ENS CAL MIRAR LA MORT COM UN TRANGOL, CERTAMENT, PERO UN TRANGOL QUE NO DESEMBOCA EN EL NO-RES SINO EN LA PLENITUD DE LA VIDA. I EN CAL MIRAR LA FINITESA DEL MON I DE L'UNIVERS COM UNA PROMESA D'IMMENSITAT, DE BELLESA INFINITA, D'AMOR ETERN.

7. TANT DE BO DAVANT EL SOFRIMENT I LA MORT POGUEM DIR COM EL SALMISTA: "Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors (...) La vida de l'home dura com l'herba, la seva florida és com la dels camps; però l'amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre. Beneeix el Senyor ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom".

* Saviesa 3, 1-9: Les ànimes dels justos estan en mans de Déu. Després d'haver-los depurat, el dóna una felicitat immensa;
* Romans 6, 3-9: Els cristians, empeltats en Crist, participem de la seva mort i resurrecció. Crist ha crucificat el nostre pecat en la creu i ens ha donat la vida per sempre. en crist la mort ja no mana.
* Lluc 23, 44-49;24, 1-6: Jesús mor a la creu, i els qui ho contemplen se'n van "donant-se cops al pit". Dos homes amb vestits resplandents anuncien a les dones que Jesús ha ressuscitat: "Per què cerqueu entre els morts el qui és viu?"

1 PER QUÈ CERQUEU ENTRE ELS MORTS EL QUI ÉS VIU? AQUESTA PREGUNTA DELS DOS ÀNGELS A LES DONES, PRIMERS TESTIMONIS DE LA RESURRECCIÓ DE CRIST, POT SER EL RERAFONS DE LA FESTA D'AVUI. ELS CRISTIANS NO CREIEM EN LA MORT, SOM ENAMORATS DE LA VIDA:

 + NO CREIEM EN LA MORT COM A DESAPARICIÓ DEFINITIVA DE LA PERSONA. SÍ, ÉS CLAR, EN LA MORT CORPORAL. DE FET, EL COS ÉS EL MEDI PRIVILEGIAT DE COMUNIÓ AMB ELS ALTRES; D'AQUÍ LA SEVA IMPORTÀNCIA. LA MORT DEL COS ENS SACSEJA PREGONAMENT, PERQUÈ SUPOSA UN TRENCAMENT DE LA COMUNIÓ DIRECTA, FÍSICA AMB LA PERSONA ESTIMADA.

  . PERÒ LA NOSTRA COMUNIÓ AMB ELS ALTRES POT EXISTIR TAMBÉ A ALTRES NIVELLS; PER EXEMPLE, L'ESPIRITUAL. EN L'AMOR I EN LA FE LES PERSONES ENS TROBEM UNIDES MÉS ENLLÀ DEL VINCLE CORPORAL. AQUESTA COMUNIÓ NO POT DESAPARÈIXER; NO HI HA RES QUE LA PUGUI TRENCAR. AQUESTA FOU L'EXPERIÈNCIA PASQUAL QUE AVUI LLUC ENS DESCRIU TAN MAGNÍFICAMENT: JESÚS ACABA DE SER SACRIFICAT EN LA CREU, PERÒ ELS SEUS SEGUIDORS SEGUEIXEN SENTINT-LO PRESENT I VIVENT EN LES SEVES VIDES.

 + ELS CRISTIANS NO CREIEM EN LA MORT COM EN UNA MENA DE DESPREOCUPACIÓ DE DÉU ENVERS L'HOME; NI FINS COM UN CÀSTIG. LA MORT, EN LA LÍNIA DE LA PRIMERA LECTURA DEL LLIBRE DE LA SAVIESA, SERIA LA PROVA DEFINITIVA DE LA NOSTRA FIDELITAT. AIXÍ HO HAN ENTÈS ELS MÀRTIRS DE TOTS ELS TEMPS.

  . EN JESÚS, DESCOBRIM UN DÉU QUE TAMBÉ DEMOSTRA A L'HOME LA SEVA FIDELITAT, EL GRAU INFINIT DEL SEU AMOR ENVERS NOSALTRES. EN LA CREU DE JESÚS ENTENEM QUE DÉU SOFREIX EN CADASCUNA DE LES NOSTRES CREUS, MORTS I SOFRIMENTS. RECORDO AQUELLA ANÈCDOTA D'UN PRESONER JUEU EN UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, QUE VEIENT AMB D'ALTRES PRESONERS COM ELS NAZIS TORTURAVEN UNA NENA I SENTINT COM UN COMPANY RENEGAVA DE DÉU PERQUÈ TOLERAVA AIXÒ LI VA CONTESTAR AMB DURESA: "QUE NO ENTENS QUE SI TU PATEIXES VEIENT AIXÒ, DÉU SOFREIX INFINITAMENT MÉS QUE TU."

2 BENVOLGUTS. AVUI L'ESGLÉSIA ENS CONVIDA A RECORDAR ELS NOSTRES DIFUNTS; JO DIRIA QUE ENS CONVIDA A CREURE QUE ELLS JA ESTAN, COM DIU SANT PAU, TOTALMENT EMPELTATS AL CRIST, QUE JA PARTICIPEN SENSE CAP OMBRA D'IMPERFECCIÓ DE LA SEVA PLENITUD. I ENS ANIMA TAMBÉ A ESTIMAR LA VIDA QUE TENIM ARA, TOT PURIFICANT-LA DELS NOSTRES EGOISMES. PERQUÈ JA ARA EL CRIST VIVENT, VENCEDOR DE LA MORT, REGNI EN ELS NOSTRES ESPERITS I ENS FACI VIURE LA VIDA DE DÉU.