Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts.
Compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m’omple la vida,
com si em buida la tristor.

Vindran dies d’angoixa,
vindran dies d’il.lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo.
Dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió.

Però lluny a l’horitzó,
ja lliure de l’engany,
veuré milers com jo,
que van vencent la por.
Alleugeriré el pas,
duent amb mi el sarró
i avivaré amb el cant
el pas dels meus companys.
 

Endavant! Amb la llum resplendent,
la força del vent
m’empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por.
És la joia i l’esperit,
la força i el crit,
que em guia endavant.
Tan lleuger com
el pas dels meus companys.

Endavant!