«Vull ésser jardiner!», deia en Felip quan tenia catorze anys i havia d'aprendre un ofici. «És bonic viure sempre entre la verdor de les plantes i les flors oloroses.» Però al cap d'un cert temps va tornar a casa i es planyia que sempre s'havia d'acotar a la terra i arrossegar-s'hi; els genolls i l'esquena li feien mal de fer això i, per tant, havia deixat la jardineria.

 Llavors en Felip volgué ésser caçador. «AI bosc verd i ombrejat, allà sí que hi ha una bona vida», deia. Però aviat va tornar a casa queixant-se que no podia aguantar I'aire que de bon matí, humit i boirós, li enfredoria el nas.

 Se li va acudir de fer-se pescador. «Navegar pel riu net i clar en una barqueta, sense haver de moure un peu, i treure les xarxes curulles de peix, això sí que dóna bo.» Però aquesta alegria també el cansà aviat. «És un ofici massa moll», deia; «I'aigua em ve del tot en contra.»

 Finalment, volgué ésser cuiner. «Al cuiner, els hortolans, els caçadors i els pescadors li porten tot el que obtenen amb el seu treball, i a ell no li falta mai una bona queixalada.» Però, una vegada més, tornà amb queixes a casa. « Tot aniria bé —deia—, si no fos pel foc. Quan esfic prop de la llar flamejant, em fa l'efecte que tot jo m'haig de fondre amb la calor.»

 El pare, que no volgué consentir que en Felip emprengués per cinquena vegada un nou ofici, li va dir molt seriosament:

— Fill, si vols viure content, has d'aprendre a suportar com un home les fatigues i les contrarietats de la vida. Aquell qui volgués apartar d'ell tots els inconvenients que d'ací d'allà ens presenten de vegades els quatre elements, hauria de sortir del món. Pensa només a estimar els béns que segurament no et faltaran en cada situació en què et trobis, i a poc a poc les fatigues t'aniran semblant més petites (Christoph Von Schmid)