"Anava pidolant de porta en porta quan la teva carrossa d'or aparagué en la llunyania, com un somni magnífic. I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell Rei de reis. Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m'havien acabat. Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant.
  La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vau mirar-me i baixàreu somrient. Vaig sentir que la felicitat de la meva vida m'havia arribat. Tot d'un plegat, però, vau allargar-me la mà tot dient: "Pots donar-me alguna cosa?" Ah! quina sortida la de la vostra reialesa! Demanar vós al captaire! Estava confós i no sabia què fer ... Vaig treure a poc a poc, del meu sarró, un granet de blat i us el vaig donar ...
   Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d'or entremig de la misèria del pilot.
  Quan amargament he plorat de no haver tingut cor per a donar-vos-ho tot!" (Rabindranath Tagore)