El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català",
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar,
els nois de Calella
feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya,Visca el "Català" !

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
i els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta
(varen a morir) al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
"apa nois que es tard!"
Però els valents de bordo
no varen tornar (no varen tornar)
tingueren la culpa els americans.