El desembre congelat
confús es retira.
Abril de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una ro, ro, ro
d'una sa, sa, sa
d'una ro, d'una sa
d'una rosa vella
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa.
Mare en una mitja nit
brilla el sol que n'és eixit

d'una be, be, be
d'una lla, lla, lla
d'una be, d'una lla
d'una bella aurora
que el cel enamora.