El Danubi és blau tal com diu l'Strauss ...
Però el riu Llobregat és amarronat,
el Besòs és verd, i groc n'és el Ter,
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.

Aigües tèrboles, aigües tòxiques.
Clavegueres, enciseres.
Aigües fètides, aigües pútrides,
que gentils regueu el clar país, el meu!

Hi ha rius d'un groc tinyós,
n'hi d'un tornassol oliós,
n'hi d'un caqui llefiscós.
I  és que de porqueria n'hi de tots colors!

Flairem els eflubis jolius
que fan els nostres rius,
cantem ensumant cara al vent. Quina catipèn!

Cadàvers de gallina i llaunes de tonyina i raspes de sardina.
És tot el bestiar que al riu s'hi pot trobar!

Com enyorem els pescadors ara que han tocat el dos,
que de peixos, si n'hi ha algun, suren junts, ben difunts,

confitats amb un suc pudent, ple d'escuma detergent
i residus radioactius, papers, plàstics i  preservatius.

Líquids patògens, detritus càustics,
fluïds atòmics, bosses de plàstic. Quin femer!

El riu Llobregat és amarronat, el Besòs és verd, i groc n'és el Ter,
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig és color de gos com fuig.

Que de porqueria n'hi de tots colors!