Estola blanca, Oracions pròpies, Prefaci IV de Pasqua
Lectures:

* Fets 8, 5-8.14-17: A través de l’anunci dels apòstols l’Evangeli es va estenent. L’Esperit de Déu confirma la fe dels creients.
* 1 Pere 3, 15-18: Cal que els cristians reconeguem Crist com el Senyor, i que ho proclamem en el món de paraula i d’obra.
* Joan 14, 15-21: Jesús ens envia el seu Esperit per tal que no romanguem sols. I les obres que l’Esperit fa en nosaltres són obres d’amor.

1. BENVOLGUTS, EN AQUEST SISÈ DIUMENGE DE PASQUA JESÚS ENS ANUNCIA LA PROPERA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT. ELS AIRES FRESCOS DE LA PENTECOSTA ENS VAN ARRIBANT A POC A POC. TOTA L’ESGLÉSIA ES PREPARA PER CELEBRAR LA CULMINACIÓ DE LA PASQUA..

2. USANT UNA IMATGE ESQUEMÀTICA I CERTAMENT IMPRECISA PERÒ PLÀSTICA PODRÍEM DIR:

PER LA PASQUA JESÚS, EL CRIST, ÉS GLORIFICAT. EL PARE L’OMPLE DE VIDA EN ABUNDÀNCIA PER LA PENTECOSTA, PER L’ACCIÓ DE L’ESPERIT SANT, AQUESTA VIDA NOVA DE JESÚS ARRIBA AL MÓN A TRAVÉS DE L’ESGLÉSIA

3. AQUESTA VIDA NOVA ES MANIFESTAVA EN ELS PRIMERS ANYS DEL CRISTIANISME AMB EL CREIXEMENT ESPECTACULAR DE L’ESGLÉSIA. HO ANEM VEIENT TOTS AQUESTS DIES AMB LA LECTURA SEGUIDA DELS FETS DELS APÒSTOLS. AQUEST CREIXEMENT ÉS FRUIT DE LA CONJUNCIÓ DE:

A) L’ACCIÓ APOSTÒLICA DELS DEIXEBLES.
B) L’ACCIÓ DE LA GRÀCIA DE L’ESPERIT SANT.

4. CREIXEMENT QUE HO HA ESTAT AL LLARG DE TOTS ELS SEGLES. I QUE, MALGRAT TOT EL QUE HOM PUGUI PENSAR, CONTINUA ESSENT EN L’ACTUALITAT.

5. PERÒ POTSER AVUI, NOSALTRES, AMB UNA MENTALITAT MOLT MÉS MATERIALISTA, ENS COSTA ENTENDRE QUE L’ESPERIT DEL SENYOR ÉS VIU I CONFIRMA CADA DIA L’ACCIÓ DE LA SEVA ESGLÉSIA.

6. AVUI, PERÒ, NO US FARÉ UN REPÀS DELS SIGNES DE LA PRESÈNCIA DE L’ESPERIT EN L’ESGLÉSIA I EN EL MÓN. JA L’HEM FET EN DIVERSES OCASIONS.

7. MÉS AVIAT VULL QUE PRENGUEM CONSCIÈNCIA D’AQUELLES ACTITUDS QUE HEM DE TENIR COM A FRUIT DE LA PROMESA DE JESÚS: “ENVIARÉ EL MEU ESPERIT A VOSALTRES PERQUÈ NO ESTIGUEU SOLS”.

A) EN PRIMER LLOC, ELS CRISTIANS HEM DE SER DONES I HOMES DE PREGÀRIA, QUE BUSQUEN LA PRESÈNCIA DEL SENYOR EN LES PRÒPIES VIDES; EN LES DELS ALTRES; EN LES CIRCUMSTÀNCIES DE CADA DIA. EN UNA SOCIETAT SECULARITZADA COM LA NOSTRA LA FRONTERA ÉS LA TRANSCENDÈNCIA. HEM DE RECONÈIXER QUE ENS FALTA, SOVINT, L’EQUILIBRI DE LA CONTEMPLACIÓ. LA NOSTRA TROBADA SETMANAL AQUÍ ENS RECORDA, A TRAVËS DEL TESTIMONI EXTRAORDINARI DE LA COMUNITAT CARMELITANA, QUE LA PREGÀRIA ÉS FONT DE SENTIT DE LA VIDA.

B) ESPERANÇATS, QUE SABEN QUE NO TOT ÉS EL QUE ES VEU. QUE DÉU ESTÀ PRESENT EN TOTA LA REALITAT I ALGUN DIA ES MANIFESTARÀ I REVELARÀ EL SENTIT DE TOTES LES COSES.

C) PERÒ TAMBÉ NOSALTRES PODEM CANVIAR. LA GRÀCIA DE DÉU POT OBRAR EN NOSALTRES “MERAVELLES”. NO S’HI VAL A DIR: “NO HI HA RES A FER!”. AQUELLA FRASE:Ñ “FINS AL FINAL HI HA ESPERANÇA” RECOBRA TOTA LA PLENITUD DITA PER LLAVIS DEL CREIENT.

D) TAMBÉ HEM D’ESTAR AGRAÏTS. UNA PARAULA QUE APAREIX AQUESTS DIES SOVINT A LES LECTURES ÉS “ALEGRIA”. SÍ, UN DELS FRUITS DE L’ESPERIT ÉS LA JOIA PROFUNDA. PERQUÈ DÉU S’HA FIXAT EN NOSALTRES I ENS HA FET UN DO EXTRAORDINARI.

E) I ACABARÉ AMB UNA DARRERA ACTITUD QUE BROLLA DE LES ALTRES, QUE APAREIX A L’EVANGELI I QUE ÉS EL FI DE TOTA LA REVELACIÓ DE DÉU: L’AMOR. AQUESTA FORÇA QUE HO UNEIX TOT, QUE HO PACIFICA TOT, QUE HO RENOVA TOT:

  + L’HOME AMB SI MATEIX
  + L’HOME AMB EL PROÏSME
  + L’HOME AMB DÉU

8. BENVOLGUTS. ESTIMEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES. VISQUEM AGRAÏTS I EN ESPERANÇA. DÉU RENOVA LA SEVA ESGLÉSIA I LI ENVIA EL SEU ESPERIT PARÀCLIT PERQUÈ MAI MÉS NO ESTIGUEM SOLS. AMÉN.