Homilia Diumenge V de Pasqua

Fets 9, 26-31:

“En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se alscreients, pero ells no creien que s'ha-gués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apostols, i els contà com pel camrl el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquelI moment convivia a mb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, I'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.”

Salm Responsorial 21: En el Senyor s’inspirarà el meu himne el dia del gran aplec

Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos. En menjaran els humils fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen, i diran: «Viviu per molts anys». R.
Ho tindran present i es convertiran al Senyor tots els països de la terra; es prosternaran davant seu gent de totes les nacions. Fins les cendres de les tom-bes l'adoraran, s'agenollaran davant seu els qui dormen a la pols. R.
Serà per a ell la vida que em dóna, els meus descendents li seran fidels. Parlaran del Senyor a les generacions que  vindran, i anunciaran els seus favors als qui naixeran després, i els diran:  «El Senyor ha fet tot això». R.

1 Joan 3, 18-24:

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.
Estimats, si la consciència no ens acusa podem acostar-nos a Déu amb tota con-fiança i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
 

Joan 15, 1-8:

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que dóna fruit, I'esporga i la neteja perquè encara en doni mes. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».
?
1. A ALELLA, ON VAIG MOLTS CAPS DE SETMANA AMB ELS NOIS I NOIES A FER TROBADES DE FE, HI HA UN PONT QUE COMUNICA EL CAMÍ DE SORRA AMB LA CASA (UNA MENA DE CASTELL MAJESTUÓS) DONCS BÉ, DAMUNT DEL PONT S'AIXEQUEN DES DELS COSTATS UNS TRONCS ALTS I GRUIXUTS D'UN PLÀTANS BEN BONICS. TOTHOM S'ENCURIOSEIX QUAN ES FIXA QUE ALGUNES BRANQUES D'ARBRES DE COSTATS DIFERENTS S'HAN AJUNTAT I FORMEN UNA SOLA BRANCA. TAMBÉ ES PODEN VEURE BRANQUETES PRIMES LLIGADES AMB CORDILL, I HOM DESCOBREIX EL "TRUCU". ALGUN ESCOLAPI S'HA DEDICAT A "PROVOCAR" AQUESTA ESTRANYESA ECOLÒGICA. BEN MACA, PERÒ.

2. DONCS AQUESTA ÉS LA IMATGE QUE AVUI EM VE EN ESCOLTAR AQUEST EVANGELI. NOSALTRES SOM BRANQUETES MINÚSCULES QUE ENS HEM LLIGAT PEL BAPTISME I PELS SAGRAMENTS A UN GRAN TRONC I ESPEREM REBREN AQUELLA SABA QUE NO ENS DEIXI MAI ASSECAR-NOS, FACI EL TEMPS QUE FACI.

3. PERÒ NO TOTES LES BRANQUES S'AJUNTEN AL TRONC. HI HA UN PERCENTATGE I DEPÈN DE MOLTES COSES. QUÈ CAL PERQUÈ ENS PUGUEM UNIR AL CRIST RESSUSCITAT?

 3.1. EN PRIMER LLOC, LA PRIMERA LECTURA DELS FETS ENS DIU QUE ENS CAL LA "CONVERSIÓ". HEM DE CAPGIRAR LA NOSTRA MANERA DE VEURE I DE VIURE.
 3.2. EN SEGON LLOC, EL SALM ENS DIU QUE "CAL BUSCAR-LO SINCERAMENT". CAL REFERMAR CONSTANTMENT AQUELLS LLIGAMS QUE ENS UNEIXEN A JESÚS: LA PREGÀRIA, LA LECTURA DE LA PARAULA DE DÉU, LA VIVÈNCIA COMUNITÀRIA DE LA FE, ...;
 3.3. FINALMENT, LA SEGONS LECTURA ENS DIU QUE CAL "ESTIMAR", I FER-HO NO DE PARAULES SINÓ D'OBRES. EL COMPLIMENT DEL GRAN MANAMENT DE L'AMOR ÉS LA MÀXIMA EXPRESSIÓ D'UNIÓ PERFECTA AMB EL CRIST.

4. PER ACABAR, M'AGRADARIA FER UNA MENCIÓ DE LA GRAN FESTA QUE AVUI SE CELEBRA A MONTSERRAT. EL NOSTRE POBLE HA CRESCUT EN LA FE INSPIRAT TAMBÉ PER LA DEVOCIÓ A MARIA. EN ELLA HEM TROBAT UNA EXPRESSIÓ PERFECTA D'UNIÓ AMB EL CRIST. QUE MARIA DE MONTSERRAT, QUE MARIA DE NATZARET ENS INSPIRI AVUI A TOTS ELS CATALANS FORMES NOVES, ADAPTADES AL NOSTRE TEMPS, DE VIURE LA CONSAGRACAIÓ AL CRIST PER A UNA MAJOR GLÒRIA DE DÉU I LA SALVACIÓ DE TOTA LA FAMÍLIA HUMANA.