Homilia Diumenge V de Pasqua

Fets 6, 1-7: Naixement de l’orde del diaconat. Creixement de l’Església.

1 Pere 2, 4-9: Tots els creients som pedres del gran temple que és l’Església, que té com a coronament el Crist, pedra angular. Encara que sempre n’hi haurà que no creuran, nosaltres hem estat escollits.

Joan 14, 1-12: Jesús és el rostre de Déu. El Pare és en Ell i Ell està en el Pare. Jesús és el camí, la veritat i la vida, que ens prepara el camí cap al Pare.

Comentari:

1. Benvolguts. Enmig del temps de Pasqua ressona la frase: “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida.” Aquesta és la Bona Notícia, la revelació que ens fa la Paraula de Déu.

I al voltant d’aqesta afirmació se’ns fan un seguit d’afirmacions que ens ajuden a comprendre el sentit d’aquesta magnífica revelació: “qui em veu a mi veu el Pare” , “vosaltres sou pedres del gran temple del qual Crist n’és la pedra angular”, “n’escolliren set homes ben vistos”, ...

Però aturem-nos en cada paraulad’aquest missatge de Jesús per comprendre’n una mica millor el seu sentit profund.

2. “Jo sóc el Camí”.

Experiència: tots hem fet l’experiència de perdre’ns. Sols o en grup. Es passen mals moments, veritat? I enmig de l’angoixa una persona, o un camí encertat, ens retornen la pau i la joia.

Evidentment, Jesús no es refereix al perdre’s físicament, sinó al perdre’s interiorment. Sí. Oi que ho enteneu? Molta gent viu sense saber cap a on va. Viu en una mena de regnat dels sentits sobre la consciència. Viu en la superfície. Perduda. Angoixada a voltes quan s’adona de la seva situació. Alegra quan n’és inconscient.

Jesús s’autoproclama el Camí que porta cap al Pare. És a dir, Aquell qui pot donar sentit ple a les nostres vides orientant-les cap al destí real: Déu.

Però ja ho ha dit Pere. Sempre n’hi haurà que no voldran agafar aquest camí de Jesús. Si bé hem de respectar-ho no hem d’amagar l’alegria d’haver estat cridats i d’haver trobat aquest camí que per a nosaltres és el millor.

3. “Jo sóc la Veritat”

Experiència: també tots hem fet l’experiència de la “mentida”. De viure situacions marcades per la falsedat, per l’engany. A voltes contra un mateix. A voltes contra d’altres. La mentida crea angoixa, confusió, destrucció. Evita el coneixement veritable. Desorienta. Fa mal.

Aquí Jesús no es refereix exclusivament a la mentida-paraula, sinó a aquella situació, aquell tipus de vida que no ens permet descobrir la nostra pròpia realitat, el sentit de la nostra vida.

Jesús avui s’autoproclama “la Veritat”. És a dir, la clau d’interpretació de totes les coses. La pedra angular, en llenguatge de Pere, gràcies a la qual totes les altres pedres, que som nosaltres, tenim el nostre paper i el nostre lloc.

Tampoc tothom acceptarà la Veritat de Jesús. I molts correran i es deliran per altres veritats més o més fugisseres. Evidentment, ho hem de respectar, però no podem amagar la nostra alegria per no viure ja en la confusió, en l’angoixa, en el dubte. Sinó en la Veritat de Jesús.

4. “Jo sóc la Vida”

Experiència: finalment, en aquest temps de Pasqua, Jesús ens diu que Ell és la Vida. I, certament, aquí la paraula Vida és molt més que l’absència de mort. Dit altrament, la Vida de la qual nosaltres gaudim ara és només un signe minúscul -no pas insignificant- de la Vida que ens serà donada definitivament per Crist.

La vida que Jesús ens ofereix és que ens endinsem en el cor de Déu i ens hi deixem transformar. Vida i amor que no tindran frontera de cap mena.

Vida i amor que es manifesten en el creient en la mesura que es va deixant transformar per l’Esperit del Senyor. I creix. Vida i amor que traspassen l'Església i es manifesta també en la transformació constant, en la creativitat, en el creixement ( com creixia creativament i es transformava a la primera comunitat dels cristians, com ens diu la lectua dels Fets dels Apòstols)

5. “Pregària final”

Senyor Jesús. Ressuscitat d’entre els morts. Camí que ens portes cap a Déu. Veritat que ens ajuda a comprendre tota la creació. Vida que estàs omplint els nostres dies, els nostres pensaments, la nostra fe, la nostra Església.

Que el nostre món, tan sovint perdut, enganyat i malalt descobreixi en l’interior d’ell mateix la teva presència transformadora i salvadora.