Fets 4, 8-12: Pere, que acaba de guarir un invàlid, declara que ho ha fet en el nom de Jesús, l'únic que ens pot salvar.
Salm Responsorial: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici.
1 Joan 3, 1-12: Déu ens ha concedit de ser fills seus, i per això el món ens rebutja.
Joan 10, 11-18: Jesús es revela com "el bon pastor que dóna la vida per les seves ovelles". El bon pastor no treballa pel jornal, sinó perquè estima les ovelles. Jesús té altres ovelles que el Pare li ha encomanat que aplegui en un sol ramat.

1. "Jo sóc el bon pastor que dóna la vida per les seves ovelles". Benvolguts, avui l'Evangeli fa una lectura pasqual de Jesús. A la llum de la Resurrecció la comunitat dels creients reflexiona sobre l'efecte que aquesta Resurrecció ha actuat sobre d'ella: la Pasqua és un procés que vitalitza la Comunitat, li fa superar les dificultats pròpies de tota convivència humana, la fa créixer fins a límits impensables en un primer moment i li ocasiona també greus conflictes amb un context hostil a aquest missatge alliberador. Desenvolupem breument cada punt i treguem-ne conclusions per a nosaltres:

2. La Pasqua fa superar les dificultats pròpies de tota convivència:
La litúrgia ens ha posat com a primera lectura la guarició d'un paralític per part de Pere i en nom del Crist ressuscitat que va donar la vida per nosaltres. Jesús ja havia guarit molts coixos i invàlids. Més enllà del probable fet històric, hem de reconèixer el sentit simbòlic de la invalidesa. La força pasqual és capaç de remoure aquells pesos interiors que ens dificulten avançar, progressar en l'amor.

Conclusió: també avui el Crist ressuscitat ens ofereix la seva gràcia per transformar aquelles arrels negatives que hi ha en el nostre cor i en el cor de la gran Església.

3. La Pasqua fa créixer l'Església fins a límits impensables:
A la segona lectura, Joan ens diu que Déu, per amor, ens ha concedit de ser fills seus. I l'Evangeli ens diu que el pastor té moltes altres ovelles que ha d'aplegar en el ramat. La primera comunitat se sorprèn de veure com gents de diferents pobles i races s'incorporen al Cos Eclesial. Certament, per primer cop a la història, es produeix un fenomen "universal". Cap religió no havia trencat tantes fronteres, ni travessat tantes llengües, ...

Conclusió: nosaltres som hereus d'un gran amor. El Pastor segueix cridant tothom al seu ramat. No des d'imposicions (l'amor no s'imposa), sinó des de la caritat perfecta. Hem de ser testimonis d'aquest gran amor i no tancar-nos en "ghetos religiosos" selectes. I hem de donat testimoni de gratuïtat.

4. La Pasqua ocasiona conflictes amb el context hostil: no podia ser altrament. Sovint les societats estan dirigides per interessos molt materials d'unes minories. Interessos que quan es veuen amenaçats produeixen persecucions. Els primers cristians lluitaren contra l'esclavitud, contra la imbecilitat de l'emperador i els seus representants, contra la superstició que oprimeix el cor de l'home.

Conclusió: l'Església avui ha de ser valenta. Hem de lluitat contra la dictadura dels "mercats", que imposen els seus criteris fins i tot damunt les democràcies legítimes; hem de lluitar contra l'ostentació d'estupidesa que donen persones de la vida pública, tot reclamant una seriositat i una maduresa exemplars; finalment, hem de lluitat contra formes de religiositat que no expressin suficientment el gran amor de Déu sobre la humanitat, i el seu profund respecte davant la llibertat dels homes.

5. Jesús, bon pastor de l'Església, bon pastor de la humanitat, aplega en el teu amor totes les dones i homes de la terra, perquè puguem construir aquell Regne d'amor i de justícia, de llibertat i de felicitat, que la teva Pasqua ja ens fa pressentir en el cor.