Miquees 5, 1-4a:  Això diu el Senyor . «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per a figurar entre les famílies de Judà: de tu em sortirà el qui ha de regir Israel. EIs seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. EIs tindrà abandonats fins que Ia mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d'lsrael. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb Ia glòria deI nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà la pau».

Salm 79: Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.
 
Pastor d’Israel, escolteu-nos. Vós que teniu querubins per carrossa, desvetlleu el vostre poder, veniu a salvar-nos. R
 
Déu de l’univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. R
 
Que la vostra mà reposi sobre l’home que serà el vostre braç dret, el fill de l’home a qui vós doneu la força. No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos la vida perquè invoquem el vostre nom. R
 
Hebreus 10, 5-10:  Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: “No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat”. Primer ha dit: “Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu”. Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: “Vinc a fer la vostra voluntat”. Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per compllr aquesta “voluntat” de Déu.
 
Lluc 1, 39-45:"Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà."
 

1. Benvolguts. “De tu, betlem d’efrata, em sortirà el qui ha de regir israel”. Aquestes paraules escrites segles abans del primer nadal, contenen ja un tast de bona nova, de prodigi, de renovació.  Algú ha dit que les grans transformacions de la humanitat han començat a baix, és a dir, en els nivells més humils de la societat. De la mateixa manera, la religió cristiana no és fruit d’un esdeveniment espectacular, que trenqui la quotidianitat del món, sinó que podem dir que és fruit del propi món.
 
2. “Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada”. El nostre món necessita una re-novació. En aquestes dates els missatges que ens adrecem els uns als altres indiquen sobradament aquest desig. Però l’experiència dels anys ens fa no creure en allò que escrivim. I a l’igual que el gener molts deixen l’arbre sec al carrer, tots deixem també fora de nosaltres els bons desitjos que ens havíem fet. Tanmateix, l’Església segueix implorant una renovació de l’ordre de les coses. Segueix suplicant que la força de l’Esperit Sant no trobi els impediments que tan sovint posa el nostre egoisme.
 
3. “Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat”. Aquestes paraules del Crist contenen el secret de la renovació. Podríem dir que només el món trobarà la pau i l’harmonia que va trencar l’home si és capaç de tornar a obeir la voluntat del Creador. Una voluntat que no s’imposa, sinó que es proposa a l’home. Aquests dies, contemplem l’Infant de Betlem. I descobrim rera la seva extraordinària fragilitat i tendresa la dolcesa de la voluntat de Déu, que només pot ser desobeïda quan “tot i tenint orelles no volem sentir i tot i tenir ulls no hi volem veure”.
 
4. “Feliç tu que has cregut”. Aquesta és la virtut més gran de Maria. Ella es va fer esclava del Senyor perquè va descobrir la infinitat de l’amor que si li proposava. És impossible que qui intueix tan sols l’amor diví no s’hi rendeixi. Però aquest visió és un do, és un misteri reservat a alguns.
 
5. Benvolguts, a les portes del nadal, demanem a Déu que ens trobem amb el seu amor i ens hi rendim. Que iniciem una veritable renovació de totes les coses i de nosaltres mateixos.