. Estola morada
. Oracions pròpies, Credo i Prefaci Propi, sense Glòria

* Èxode 3, 1-15: Déu es manifesta a Moisès en la bardissa i  l'envia a alliberar el poble d'Israel; Déu es revela com a Jo-sóc;
* Salm Responsorial: El Senyor és compassiu i benigne;
* 1 Corintis 10, 1-6.10-12: Cal no relaxar-se, i viure sempre amb un alt grau d'autoexigència, perquè sempre podem caure en el mal. Cal prendre exemple del que li va passar al poble jueu en el desert;
* Lluc 13, 1-9: Jesús es mostra exigent amb el poble a través de la Paràbola de la figuera, i posa un exemple del passat.

1. Benvolguts.  La Paraula de Déu ens convida avui a la conversió. Enmig d’aquest temps de reflexió que és la Quaresma, se’ns mou a esporgar les branques del nostre esperit que, com la figuera seca, no donen fruit. No fos cas que, per deixadesa, fins allò que teníem de bo acabés sucumbint pel pes d’allò que teníem de dolent.

2. Però la conversió, que és un dels moviments més difícils del nostre esperit, requereix una energia molt gran per fer-se efectiva. Un simple voluntarisme fred, racional, no aconseguiria renovar-nos. Precisament perquè el que cal renovar és allò que està més endins de nosaltres mateixos, allò que afecta directament els nostres sentiments, les nostres pulsions més vitals (en llenguatge psicològic)
 
3. Ens cal , doncs, una força recreadora, és a dir, que tingui la mateixa potència que la força que ens va crear. I aquesta força només ens la pot donar Déu. La convicció que Déu ho pot tot, i té la voluntat ferma d’alliberar-nos de tots els nostres esclavatges particulars. La convicció que llençar-nos a aquesta aventura ens farà lliures i més capaços d’acollir la felicitat que Déu té preparada per a cadascun de nosaltres.

4. Certament, quan enmig del sofriment d’Israel Jahvè es presenta a Moisès li diu: “Baixaré, doncs, a alliberar el meu poble del poder dels egipcis i el faré pujar d’aquell país a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel”.

* Déu prepara per a cadascú de nosaltres un país que regalima llet i mel. Només cal fer l’acte de fe. Llençar-s’hi com s’hi va llençar Moisès. sabem, però, i ens ho recorda Sant Pau, que una bona part del poble no va creure del tot. I fins veient els prodigis que el Senyor feia, no creien.
* No estranyem, doncs, si molts que s’anomenen cristians no viuen amb intensitat, amb radicalitat la seva fe. Són figueres bordes. Però fins i tot aquestes són cridades a la conversió per Jesús.

5. Ens cal, per tant, anunciar a l’Israel d’avui, saturat d’esclavituds, un Déu que vol alliberar-lo i dur-lo a un país que regalima llet i mel. També nosaltres sentim la por de Moisès: “Qui els diré que sou?/ Si jo no sé parlar”  Però Déu ens respon amb gran sobrietat: “Jo sóc el qui sóc”. De fet, molts entendran sense gaires paraules el nostre missatge si va acompanyat d’un bon exemple. Però altres també entendran que el ser, l’existir, només té un sentit absolut si se sosté en la confiança en un Ésser Creador de tot i de la nostra pròpia existència.

6. Benvolguts. Baixem a la profunditat del nostre esperit, transformem les nostres pors i desconfiances en amor, i anuciem amb joia la força del Déu que tant ens estima.