. Oracions pròpies
. Sense Glòria. Credo i Prefaci I d’Advent
. Pregària eucarística III i Benedicció Solemne Pròpia

* Isaïes 61, 1-2a.10-11: El Senyor reposa sobre meu
* Salm Responsorial: “La meva ànima celebra el meu Déu”
* 1 Tessalonissencs 5, 16-24: Cal viure contents i irreprensibles esperant el Senyor
* Joan 1, 6-8.19-28: Joan Baptista es presenta com una veu que clama en el camí: “Aplaneu el camí al Senyor”, com “el qui bateja amb aigua; un altre us batejarà amb foc”.
 

1. Benvolguts. Ens anem acostant al Nadal. Els carrers i les places de la nostra ciutat van prenent un aire festiu, alegre. També les lectures que acabem d’escoltar ens conviden a l’esperança, és a dir, a creure que ben aviat apareixerà aquella llum que ho transforma tot, que ho omple tot, que dóna sentit a tot.

2. Però les lectures d’avui també ens indiquen que aquesta llum no té res a veure amb els flaixos de les festes luxoses, ni amb els llums dels grans salons, ... potser tampoc amb l’esclat de claror de moltes botigues i carrers.

 Més aviat es tracta d’una llum que neix dels cors, molt més forta com més gran n’és la necessitat que se’n té:

 -”El Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum.”

3. Sí, benvolguts. És Jesús:

 - Jesús que ve al món no a fer bonic, ni a tranquil.litzar les consciències dels poderosos, sinó a manifestar clarament, obertament, la predilecció de Déu envers els més petits i insignificants de la història.
 - Jesús que ve a compartir la “sort dels fracassats”. Que no s’ho arregla tot per tal que l’Evangeli quedi avalat per grans gestes, per grans triomfs, per grans fets espectaculars.
 - Jesús que ve a iniciar un nou ordre social, basat en la igualtat, en la justícia, en la misericòrdia.
 - Jesús que ve a donar-ho tot, sense prendre’ns res. Fins arribar a la creu i posar ben amunt com a nous valors rectors de la humanitat la misericòrdia, l’entrega total als altres, l’amor incondicional i la vida.

7. “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva.” “Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar , doneu gràcies en tota ocasió.”

* Tant al Salm Responsorial (Càntic de Maria) com a la segona lectura de Sant Pau es posa de manifest aquesta joia profunda del cristià;
* una joia que l’uneix a tots els petits de la terra, en saber que Déu, el creador, està de la seva part;
* una joia que no pot restar tancada en l’interior d’un mateix: “no sufoqueu l’esperit. Examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo i guardeu-vos de tota ombra de mal.”
* Cal que amb aquesta joia restaurem el món, el fem semblant a allò que Déu desitja en el seu cor.
* Cal que aquesta joia sigui part de l’energia transformadora que converteix el món en el Regne de Déu.

8. “Jo batejo només amb aigua ... però ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.”

* Sí. La nostra força transformadora o és de Jesús o no transformarà res. Ni tan sols a nosaltres mateixos.
* Cap força nostra podrà fer-nos transcendir a nosaltres mateixos. Només el qui ve, el Déu-fet-home pot ser garantia de la conversió personal, eclesial i social.

9. Deixeu-me, per acabar, llegir-vos un bonic text que em va passar Mossèn Joan Busquets i que us el dono a tots ara: