Ben Sira 35, 12-18: Déu no es deixa influir pel prestigi dels homes, sinó que es preocupa d'una manera especial dels pobres i dels humils;
2 Timoteu 4, 6-18: Sant Pau se sent feliç d'haver estat ferm en la proclamació de la fe en els moments de dificultat. Déu el defensa i li donarà la corona, el premi a la seva fidelitat. Mal vist als ulls del món, coronat per Déu;
Lluc 18, 9-14: paràbola del fariseu i del publicà.

COMENTARI:

1. BENVOLGUTS. ALGUN TEÒLEG HA DIT QUE LLUC ÉS EL PRIMER TEÒLEG DE L'ALLIBERAMENT DE LA HISTÒRIA DEL CRISTIANISME. DE FET, SÓN NOMBROSES LES REFERÈNCIES QUE AQUEST EVANGELISTA FA SOBRE LA PREDILECCIÓ DE JESÚS ENVERS ELS POBRES I ELS INDEFENSOS (MALALTS, INFANTS, PECADORS, ...). AQUESTS DARRERS DIUMENGES HO ESTEM COMPROVANT UNA VEGADA RERA L'ALTRA.

2. DE FET, UNA DE LES RAONS QUE EL CRISTIANISME S'ESTENGUÉS TAN RÀPIDAMENT FOU LA SEVA OPCIÓ INQÜESTIONABLE PELS MARGINATS DE L'IMPERI ROMÀ. FOU ENTRE AQUESTS QUE LA NOVA FE ES PROPAGÀ COM UN NOU FOC QUE PURIFICAVA UNS COSTUMS PLENS DE CORRUPCIÓ I ANAVA FENT SORGIR UNA NOVA FORMA SOCIAL, BASADA EN UNS PRINCIPIS FORÇA DIFERENTS.

3. CALDRIA ANALITZAR, PERÒ, QUÈ VA PASSAR DESPRÉS. QUAN A POC A POC AQUEST MOVIMENT DE TRANSFORMACIÓ ES VA ANAR FENT AMB EL PODER I VA ANAR CAIENT EN ELS MATEIXOS ERRORS QUE HAVIA DENUNCIAT EN UN PRINCIPI.

4. EN TOT CAS, L'EVANGELI, LA BONA NOTÍCIA DE JESÚS, ENS OBLIGA NOVAMENT A FER OPCIÓ PELS MÉS HUMILS. PERÒ AVUI, ENDEMÉS, ENS OBLIGA A NOSALTRES A SER HUMILS. TOTES LES LECTURES D'AVUI, DES DE LES SÀVIES PARAULES DE BEN SIRA, PASSANT PEL SALM, FINS A LES SINCERES PARAULES DE SANT PAU, ... ENS RECORDEN QUE LA NOSTRA ÚNICA GRANDESA ÉS LA NOSTRA FE, ÉS A DIR, CREURE QUE LA VIDA NO ENS PERTANY, SINÓ QUE ÉS TOTA DE DÉU.

5. EN LA PREGÀRIA DEL PUBLICÀ, PERFECTA IMATGE DE LA VERTADERA PREGÀRIA CRISTIANA, DESCOBRIM EL COR DEL VERITABLE CREIENT, QUE SEMPRE ES TROBA ENTRE LA CONSCIÈNCIA D'UNA GRAN POBRESA I LIMITACIÓ PERSONAL, PERÒ ALHORA SOSTINGUT PER UNA CONFIANÇA PLENA EN L'AMOR I EN LA TENDRESA DE DÉU.

6. LA PREGÀRIA DEL PUBLICÀ MAI NO GOSARÀ EXIGIR RES A DÉU; AMB PROU FEINES LI DEMANARÀ ALTRA COSA QUE NO SIGUI EL PERDÓ, LA MISERICÒRDIA.

7. LA PREGÀRIA DEL PUBLICÀ EL MANTINDRÀ SEMPRE VIU, AMB GANES DE SUPERAR-SE CADA DIA, DE NO ROMANDRE PASSIU, INDIFERENT DAVANT EL MAL EXTERIOR I INTERIOR.

8. PERÒ HEM DIR QUE EN EL PUBLICÀ DOMINA LA CONFIANÇA. NO ES TRACTA PER TANT D'UNA PREGÀRIA MOGUDA PER LA POR A DÉU, UNA PREGÀRIA QUE MIRARIA D'APLACAR LA IRA DE DÉU (PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG, TAMBÉ DE LLUC)

9. TAMBÉ HEM DE DIR QUE EL PUBLICÀ CREU EN EL FONS EN LA FORÇA TRANSFORMADORA DE DÉU, EN EL SEU PODER PER CANVIAR LA PRÒPIA VIDA. EL PUBLICÀ NO ES RECREA EN EL SEU PECAT MASSOQUISTAMENT, EL SOFREIX PERÒ ALHORA DEMANA A DÉU QUE L'AJUDI A VÈNCER-LO.

10. FINALMENT, LA PREGÀRIA DEL PUBLICÀ EM RECORDA AQUELLA HISTÒRIA QUE A VEGADES JA US HE EXPLICAT DE LES DUES MUNTANYES.

11. L'EVANGELI D'AVUI ENS CRIDA A LA HUMILITAT, A NO JUTJAR LES PERSONES PER L'APARENÇA, A UNIR-NOS ESPIRITUALMENT A DÉU QUE ES FA PETIT I HUMÀ EN EL CRIST, EL NOSTRE VERTADER ANYELL PASQUAL, QUE ENS ALLIBERA DEL PECAT I DE LA MORT.