Fets 4, 32-35: La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú .

Salm Responsorial:

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo, perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d'lsrael: perdura eternament el seu amor. R.

Que respongui la casa d'Aharon: perdura eternament el seu amor. Que responguin els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor. R.

La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m'ha abandonat a la mort. R.

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. R.

1 Joan 5, 1-6: Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills, que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang; i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

Joan 20, 19-31: El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesus, Tomàs el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas".

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres”. Després digué aTomàs: «Porta el dit aqui i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». No siguis tan incrèdul. Sigues creient» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
 1. "La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima". Benvolguts, quina manera tan bonica de descriure l'efecte de la Pasqua en els creients. Sí. La Pasqua és un esclat interior de caritat, és un desbordament incomprensible d'amor que produeix necessàriament la Comunió. Una Comunió no únicament espiritual (que és la fonamental) sinó fins i tot concreta i material: "ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú".

2. Ahir els escolapis vam tenir el do de poder rebre un germà nostre a l'Escola Pia a través dels Vots Solemnes; el P. Provincial en l'homilia ens deia que la nostra vida ha de ser un signe que recordi a tots els cristians la prioritat absoluta de Déu i del seu amor per damunt de tota possessió i de tot altre afecte humà. Penso que les seves paraules troben ressò en aquesta primera lectura que no hauria de quedar com un record bonic del passat, sinó que hauria de ser un estímul per a la nostra Església d'avui, sovint en línia d'ideologies i règims que promouen descaradament la propietat privada i la diferència de les classes socials.

3. Sí. Quan ens deixem inundar per aquest amor de Déu, tot esdevé relatiu. El món, amb tot el que ens ofereix d'atractiu, no ens impedeix de descobrir la suprema bellesa del seu Creador, la Suprema Bondat, la suprema Veritat. Això és "vèncer el món", com ens demana sant Joan, no pas separar-nos-en, sinó que aquest sigui l'instrument per arribar a descobrir Aquell que és molt millor, molt més perfecte.

4. La Pasqua és ja un tast ben real d'aquesta Grandesa de Déu. Els nostres cors tremolen, vibren, senten el pregon vertigen que produeix l'amor infinit de Déu.

5. És el vertigen que van sentir els deixebles quan "estaven tancats per por dels jueus" i van sentir per primera vegada la presència del Ressuscitat. Vertigen de Pau ("Pau a vosaltres"), vertigen de misericòrdia ("a qui perdoneu els pecats, els quedaran perdonats"), vertigen de fe i de confiança ("Feliços els qui creuran sense haver vist")

6. I els deixebles van sortir a anunciar el que havien sentit. És la fe que sosté l'Església. Nosaltres som enviats a anunciar aquesta Bona Notícia. Però avui ja no n'hi haurà prou amb paraules boniques, sàvies, ben pensades... Endemés de tot això caldrà que tornem a "fer grans miracles", sí, signes clars que Crist viu amb nosaltres. Caldrà que els cristians construïm models socials nous en un món en greu crisi social i moral. Caldrà no caure, però, en la denúncia fàcil i constant al món. Haurem de predicar amb el propi exemple:

- buidar-nos de coses que donen una imatge de riquesa i de luxe anacrònics;
- prendre formes més democràtiques, que rebutgin l'autoritarisme, encara que aquest es difressi amb paraules com "infal.libilitat", "obediència", ...;
- fer opcions clares pels més empobrits de la societat, pels marginats;
- fer progressar molt més el diàleg entre els cristians i amb les altres religions, que ja les tenim aquí;
- obrir-nos també a un diàleg sincer i valent amb totes les ciències humanes, sense posicions ja preses ...

7.  Sí, benvolguts. La Pasqua ha d'inundar-nos i hem de fer grans signes per tal que tornem a ser "molt ben vistos de la gent", si no volem esdevenir una mena de grup cada cop més sectari i més allunyat del centre de la societat.