Lectures bíbliques:

Si 24, 1-2.8-12: La saviesa, s'elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es gloria davant dels seus estols, dient:
«EI Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear i m'assenyala on plantaré la meva tenda em digué: "Acampa entre els fills de Jacob, fes d'lsrael la teva heretat". M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir. Li dono culte davant d'ell al temple sant. Així m'he establert a Sió, m'ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor; en la seva heretat».

Ef  1, 3-14: "Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels seus favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el desig d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la Bona Nova de la vostra salvació i, després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, el el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa."

Jo 1,1-18: Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni, vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il.lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l'abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

Comentari:

1. Benvolguts, en el cor del temps de nadal, la Paraula de Déu ens convida contemplar la saviesa de Déu, això es, la seva forma peculiar de manifestar-se, de ser.

2. I si contemplem la saviesa de Déu és per poder-ne quedar il.luminats, plens. i per poder participar de la vida de Déu.

3. Deixeu-me dir, en primer lloc, que la saviesa de Déu no és com la nostra:
 
saviesa nostra

- treure profit de tot(hom)
- acumular coneixements
- mirar-ho tot per fora
 
saviesa de Déu

- fer gestos de servei i d'amor extrems
- revelar constantment
- veure-ho tot des de dintre

4. Podríem resumir aquesta petita anàlisi amb aquella bonica pregària de Sant Francesc:
 
 Feu, o Mestre, que vulgui més perdonar
 que no pas ser perdonat;
 estimar, que no pas ser estimat;
 comprendre, més que no pas ser comprès ...
 
5. Les lectures d'avui també ens diuen que la saviesa de Déu és lluminosa. és a dir, qui l'acull arriba a descobrir l'autèntica felicitat, lluny dels cànons de felicitat de moda.
 
6. Però aquesta llum pocs l'han acollida. demana un canvi profund en el nostre interior, en la nostra forma de veure les coses i de relacionar-nos amb els altres.
 
7. Ens cal una actitud de receptivitat, en la línia de la pregària de Sant Francesc que hem recordat.
 
8. Deixeu-me, per acabar aquest comentari, que us expliqui un conte:
 
EL PA MÉS PETIT

 Al temps de la carestia, un home ric va fer anar a casa seva els vint infants més pobres de la vila i els va dir:
— En aquest paner hi ha un pa per a cada u de vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora, fins que Déu ens doni un temps millor.
 Els infants s'abocaren damunt el paner, es barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa més bonic i més gros, i després marxaren, sense ni tan sols donar les gràcies.
 Només la Francesca, una nena vestida molt pobrament però neta, va quedar una mica apartada de l'avalot, prengué el pa més petit, que era el darrer que quedava al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i se'n va anar modestament i callada cap a casa seva.
 L'endemà, els nois varen ésser tan poc educats com el dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar aquesta vegada un panet tan petit que no era ni la meitat dels altres pans. Però quan va arribar a casa i la seva mare malalta va tallar el pa, llavors en varen caure un seguit de monedes noves de plata.
 La mare, espantada, va dir:
— Corre, de pressa, vés a tornar aquests diners; ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
 La Francesca els portà tot seguit, però aquell bon home li va dir:
— No, no ha estat cap descuit. Aquest diner, I'he fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te a tu, bona nena. Sigues sempre tan sòbria, pacífica i condescendent. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa més petit que barallar-se pel gros, rep una benedicció més gran que si hi haguessin diners pastats dintre el pa. Ésser sobri, pacífic i agraït, reporta més que barallar-se i renyir (Christoph Von Schmid)
 
9. Benvolguts, demanem en aquest temps de gràcia que es el temps de Nadal, que Déu ens il.lumini, que ens faci sensibles al misteri de l'encarnació del seu Fill a Betlem i en tots els nostres germans, sobretot en els més febles.