Estola verda, oracions pròpies

+ Prefaci Dominical IV i Cànon Romà
+ Lectures bíbliques:

Isaïes 53, 10-11: El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells.

Salm Responsorial 32: "Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós."

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. R

Ells ulls del Senyor vetllen els qui el veneren els qui esperen en l'amor que els té; ell els alllbera de la mort, i els retorna en temps de fam. R

Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós. R

Hebreus 4, 14-16: Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, I'auxili que necessitem.

Marc 10, 35-45: En aquell temps,  [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i ll digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faci?» Ells ll digueren: «Concediu-nos que el dia que sereu glorificat, puguem seure I'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu». ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà als seus deixebles i els digué:)

«Ja sabeu que, en totes ies nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser I'esclau de tots, com el Fill de l'home que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes».
 

1.Benvolguts. La Paraula de Déu fa una reflexió seriosa però alhora "amable" d'una de les realltats més quotidianes en l'home: l'afany de domini, de sobresortir sobre els altres.
 
2. Sempre m'ha estranyat favorablement l'actitud de Jesús davant Jaume i Joan: no els renya, ni els crida, ... els respon pacientment, pedagògicament.
 
3. I és que Déu no s'escandalltza de la nostra feblesa, del nostre egoisme. I menys quan el manifestem sense dissimul. Com els nens, per entendre'ns.
 
4. Ell pot comprendre'ns perfectament  perquè s'ha fet home, i això ll ha fet comprendre l'home. Aquest és un misteri que m'esborrona i que em convida a la contemplació i a la lloança.
 
5. Però la Paraula de Déu fa una crida a vèncer allò que és tan habitual en nosaltres : l'afany per ser més, per ser els primers, ...
 
6. I això que trobem arreu, des de l'home i de la dona del carrer que trobem a cada moment fins als polítics més insignes, només es pot vèncer exercint justament el contrari : l'abaixament, el servei, l'atenció als petits, l'obllt dels propis èxits, de la pròpia fama, ...
 
7. Pot semblar això una crida a la despersonalltzació, una crida a la no estimació d'un mateix. Un missatge contrari als milers i milers de missatges atractius però nefastos que fa avui el món capitallsta, competitiu, injust i superficial en què vivim.
 
8. Els cristians creiem i creurem que la pròpia personalltat només es desplega en l'entrega, en la donació fins al límit als altres.
 
9. Perquè la pròpia personalltat només s'obté quan s'estima desinteressadament, gratuïtament.
 
10. I aquí trobem l'exemple de Jesús, el Servent que canta el profeta Isaïes, que esdevé Déu en l'acte d'entrega més alt : la mort en Creu.
 
11. Benvolguts. Per acabar, deixeu-me recordar un conte molt clarificador : les dues muntanyes.
 
Senyor Jesús. Pastor dels humils, dels petits, dels qui se saben pecadors, dels servidors, dels menyspreats pel món competitiu, ... accepta'ns a nosaltres en el teu ramat. Condueix-nos a les tendres pastures del teu amor, de la teva Paraula, de la teva veu, de la teva llum. Talment esdevinguem en el món signe d'un amor que ja mai no morirà.