Saviesa 7, 7-11: Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí, vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l'or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L'aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai. Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
Salm responsorial 89: Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Cal-meu-vos, Senyor, ¿què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents. R
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Doneu-nos tants dies d'alegria com ens n'heu donat d'aflicció, tants anys de joia, com n'hem vist de penes. R
Que puguem veure la vostra obra, que els nostres filis vegin la vostra glòria. Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans. R
Hebreus 4, 12-13: La paraula de Déu és viva i eficaç.
És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar
l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix
les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no
hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert
davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.
Marc 10, 17-30: Un dia que Jesús sortia de camí, un
home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava:
«Bon mestre, ¿què haig de fer per posseir la vida eterna?»
Jesús li digué: «¿Per què hem tractes
de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què
diuen els manaments: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris
en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare"».
Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert
des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué:
«Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i
dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel.
Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús
el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt
ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué ais
deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil,
d'entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes
paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà
a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, d'entrar
al Regne de Déu! És més fàcil que un camell
passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri en el Regne de
Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre
ells: «¿I qui es podrà salvar?» Jesús
se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible,
però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».
Llavors Pere és posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».
1. Benvolguts. Les lectures d'avui són una crida als creients a confiar únicament en Déu, a obrir-se al seu amor, i a gaudir profundament d'aquest amor. Tot el que suposi un obstacle per aconseguir-ho cal que ho deixem de banda.
2. La societat no ens ajuda a valorar allò que som, a estar contents amb el que tenim, i molt menys a agrair a Déu constantment el que ens dóna. Més aviat se'ns incita a ambicionar cada cop més, a restar insatisfets de la nostra situació present. I, en el fons, a buscar la felicitat en els béns materials, en el posseir.
3. És segurament per això que a occident hi ha més tristesa que en moltes zones pobres de la terra. Això em recorda una vegada més algunes de les anècdotes que explicava en els seus escrits la Mare Teresa de Calcuta:
Fa alguns mesos -com sabeu, nosaltres també treballem les
nits-, vam sortir per Calcuta i vam recollir 4 o 5 persones del carrer.
Pel seu estat les vam dur a la nostra Casa del Moribund. Entre elles hi
havia una velleta que estava molt greu. Vaig dir a les Germanes: "Jo m'ocuparé
d'ella." Quan la vaig posar al llit, em va agafar la mà mentre el
seu rostre dibuixava un somrís meravellós. Només va
dir una paraula: "Gràcies", i poc després es moria.
Em va donar molt més del que jo li vaig donar. Em
va oferir el seu amor agraït. Per un instant, em vaig quedar mirant-la
i em vaig preguntar: "Què hauria fet jo en el seu lloc?" I em vaig
dir a mi mateixa: "Hauria fet tot el possible per atreure l'atenció
dels altres. Hauria cridat: "Tinc fam, fred." O: "M'estic morint"." Ella,
en canvi, era tan gran, tan esplèndida en la seva generositat!
Els pobres -no em cansaré de repetir-ho- són meravellosos!"
4. Certament, no podrem ser feliços si busquem la felicitat fora de nosaltres mateixos, en béns que no són nostres. Déu ha dipositat en el nostre cor un gran tresor, que és el seu mateix Esperit, la seva presència. Qui se n'adona en gaudeix. Aquesta és la saviesa de la que ens parla la primera lectura d'avui.
5. Però l'evangeli d'avui penso que ens diu una altra cosa: la felicitat es troba quan hom no la busca per a ell, sinó per als altres. És en el gest generós i difícil de donar-ho tot als pobres que hom es retroba amb l'amor que Déu ha dipositat en el cor de l'home. És en aquest gest que l'home retroba l'harmonia de la creació de Déu. Per això l'Evangeli veu amb mals ulls l'acumulació de diners, de poder, de privilegis, perquè això és signe d'una vida entregada a un mateix i no pas als altres.
6. Caldrà, per tant, que tota l'església prengui bona nota de les paraules de Jesús, i que tots plegats donem testimoni de pobresa, d'austeritat, de generositat, ... i d'aquesta manera l'amor de Déu podrà agafar-nos del tot i això ens donarà una gran pau i alegria.
7. Deixeu-me acabar amb una coneguda pregària de sant francesc que ens diu precisament que la veritable alegria es troba en el viure per als altres:
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! Que on hi hagi
odi, hi posi amor. On hi hagi ofenses, hi posi perdó. On hi hagi
discòrdia, hi posi veritat. On hi hagi dubte, hi posi fe. On hi
hagi desesperació, hi posi esperança. On hi hagi tristesa,
hi posi joia. Mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar,
que no pas ser consolat; comprendre, més que no pas ser comprès;
estimar, més que no pas ser estimat. Perquè és donant-nos
que obtenim, és oblidant-nos que ens trobem, és perdonant
que som perdonats, és morint que ressuscitem a la vida eterna.