. Estola verda
. Oracions pròpies
. Glòria i Credo
. Prefaci Pregària Eucarística V c

* Isaïes 25, 6-9: Déu prepara una gran festa a la seva muntanya on eixugarà les llàgrimes dels pobles i els consolarà tots
* Salm: “Viuré sempre a la casa del Senyor”
* Filipencs 4, 12-14.19-20: Pau agraeix als filipencs l’ajuda econòmica que li han fet, i els recorda com ell ha sabut viure content tant en l’abundància com en l’estretor
* Mateu 22, 1-14: Paràbola del banquet de noces, explicada perJesús als grans sacerdots i notables del poble

1. BENVOLGUTS, DÉU ESTIMA ENTRANYABLEMENT EL MÓN. AQUELL QUI HO HA CREAT TOT I QUE ENS HA REGALAT TOTA LA CREACIÓ ENS TÉ UN AMOR ENORME. I ÉS PRECISAMENT LA GRANDESA DE LA CREACIÓ UN DELS ELEMENTS QUE MÉS ENS AJUDA A COMPRENDRE LA DESMESURA DE L’AMOR DE DÉU.

2. PERÒ AQUESTA IMMENSITAT NO ÉS ENCARA  L’EXPRESSIÓ PERFECTA DE L’AMOR DE DÉU. MÉS AVIAT N’ÉS UN SAGRAMENT, UN SIGNE QUE ENS ANUNCIA UN AMOR ENCARA MÉS ENORME, MÉS COLOSSAL.

3. HE ESTAT LLEGINT DARRERAMENT UN LLIBRE DE JEAN GUITTON “DÉU I LA CIÈNCIA” QUE COMENÇA AMB AQUELLA FRASE CÈLEBRE DE PASCAL: “UNA MICA DE CIÈNCIA ALLUNYA DE DÉU, MOLTA CIÈNCIA PORTA A DÉU.” DE FET, QUAN APROFUNDIM EN ELS MISTERIS DE L’UNIVERS ENS ANEM TROBANT AMB TOT UN SEGUIT DE DIMENSIONS INIMAGINABLES, INCOMMENSURABLES. EL MATEIX GUITTON FA LA HIPÒTESI D’UN “MAR INFINIT” QUE CONSTANTMENT SOSTÉ I RECREA TOT EL QUE EXISTEIX; UN MAR ETERN, INEBASTABLE ALS FÍSICS: DÉU.

4. TEORIES, HIPÒTESIS, ... EL QUE ESTÀ CLAR ÉS QUE LA FE ENS MOU A CREURE QUE SI JA HEM REBUT MOLTÍSSIM DE DÉU AIXÒ NOMÉS ÉS EL PRINCIPI. AQUESTA ÉS LA VISIÓ POSITIVA, ESCANDALOSAMENT POSITIVA DEL CRISTIANISME. L’AMOR DE DÉU ÉS UN DO PERMANENT DE FELICITAT, DE JOIA, D’ALEGRIA.

5. PERÒ AVUI JESÚS ENS TREU UN TEMA BEN REAL I QUE EL PODEM COMPROVAR CADA DIA: SÓN MOLTS ELS QUI NO SABEN ENTENDRE EL DO DE DÉU, NI L’APRECIEN. EL QUE ÉS MÉS GREU: SOVINT ELS MATEIXOS LÍDERS DEL POBLE (RELIGIOSOS I POLÍTICS -SACERDOTS I NOTABLES-)  NO CREUEN EN AQUEST FUTUR POSITIU I IL.LUSIONADOR. ELS SEUS DISCURSOS ESTAN MANCATS D’ESPERANÇA. NO CREUEN EL QUE PREDIQUEN. I ENCOMANEN UNA CERTA DESCONFIANÇA QUE, D’ENTRADA, NO FA INCREIENTS, PERÒ A POC A POC PRODUEIX UN DESENGANY I UNA DESCONFIANÇA EN BONA PART DE LA POBLACIÓ.

6. UNA ALTRA FET QUE DESANIMA MOLT EL POBLE CRISTIÀ ÉS COMPROVAR SOVINT QUE LES MOTIVACIONSA MATERIALS (DINERS, SEXE, PODER, ...) PESEN MÉS DEL QUE SEMBLA EN MOLTES ACTUACIONS DELS SEUS PASTORS, LA QUAL COSA DEMOSTRA LA SEVA POCA CREDIBILITAT.

 EN AQUEST SENTIT, SANT PAU RECORDA ALS FILIPENCS COM ELL VIU IGUAL D’ENTREGAT A LA MISSIÓ EN MOMENTS D’ESTRETOR I EN MOMENTS D’ABUNDÀNCIA

7. I ESTÀ CLAR, JESÚS APROFITA PER FER UNA CRIDA A AQUELLS QUI ESTAN APARTATS DEL CENTRE DE LA SOCIETAT. POTSER AQUESTS ENTENDRAN MÉS LA BONA NOTÍCIA I DEMOSTRARAN MÉS L’ALEGRIA, L’AGRAÏMENT A DÉU. AIXÒ US PUC ASSEGURAR QUE ÉS VERITAT (LLEGEIXO LA CARTETA REBUDA DES DE TIJUANA)

8. EN UN MOMENT DE SILENCI, AGRAÏM-LI A DÉU TOT EL QUE ENS DÓNA, OFERIM-LI LA NOSTRA VIDA, POOSEM-NOS ALS SEUS BRAÇOS DE PARE, AMB PLENA CONFIANÇA.