Habacuc 1, 2-3; 2, 2-4: La salvació és complir la voluntat de Déu;
2 Timoteu 1, 6-8.13-14: Cal que els cristians se sentin portadors de l'Esperit de Déu. Que no ens n'avergonyim;
Lluc 17, 5-10: Cal que el cristià sigui un home de fe total. Que no busqui benefici de la seva relació amb Déu, sinó que més aviat reconegui la pròpia limitació.

COMENTARI:

1. BENVOLGUTS. AVUI, AL CENTRE DE LA PARAULA DE DÉU RESSONA LA PETICIÓ DELS DEIXEBLES A JESÚS: "SENYOR, DÓNA'NS MÉS FE!"

* NOSALTRES ENS SUMEM A AQUESTA PETICIÓ. EL MATEIX FET DE DEMANAR-LA SUPOSA LA NECESSITAT QUE EN TENIM.

2. PER QUÈ DEMANEM LA FE?

A) EN PRIMER LLOC, PERQUÈ SENSE FE QUEDARÍEM PRESONERS DE NOSALTRES MATEIXOS, DELS NOSTRES PROJECTES, DE LES NOSTRES AMBICIONS, DE LA NOSTRA DURESA DE COR. NO DEBADES ELS DEIXEBLES FAN AQUESTA PETICIÓ A JESÚS DESPRÉS QUE AQUEST ELS COMMINA A PERDONAR SEMPRE;

B) EN SEGON LLOC, PERQUÈ NOMÉS LA FE ENS PERMET TRANSCENDIR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS, LES NOSTRES LIMITACIONS, ... TRANSFORMANT AIXÍ LA REALITAT, FENT-LA MÉS SEMBLANT AL PROJECTE DE DÉU SOBRE LA HISTÒRIA: "SI TENIU LA FE ..."

3. PER TANT, QUÈ LI DEMANEM A DÉU QUAN LI DIEM QUE ENS DONI MÉS FE?

A) POTSER SABER MÉS COSES D'ELL? SER UNS BONS TEÒLEGS? (NO)

B) QUE ESTIGUI A PROP NOSTRE PER COMPENSAR ALLÒ QUE FEM PER ELL; PER SERVIR-NOS D'ELL SEMPRE QUE EL NECESSITEM? (NO)

C) O MÉS AVIAT LI DEMANEM D'EXPERIMENTAR LA SEVA PRESÈNCIA EN LA NOSTRA VIDA. PRESÈNCIA QUE PER SI SOLA ÉS IL.LUMINADORA I ENS ESTIMULA A SUPERAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS? (SÍ)

4. HISTÒRICAMENT, UN DELS ERRORS MÉS GRANS DELS CRISTIANS HA ESTAT L'INTENT DE MANIPULAR DÉU. ÉS A DIR, PROCURAR ACONSEGUIR BENEFICIS TEMPORALS A TRAVÉS DE LA RELACIÓ AMB DÉU.

5. SOVINT AMB NOBLESA, COM EL PROFETA HABACUC, A LA PRIMERA LECTURA. EL MÓN ÉS PLE DE DOLOR I DE SOFRIMENT. DÉU HO SAP "EN PRÒPIA CARN". PERÒ ENS DEMANA QUE VISQUEM EN LA JUSTÍCIA, EN L'AMOR I EN LA VERITAT. AQUESTA ÉS LA SOLUCIÓ, NO PAS ESPERAR SOLUCIONS "CAIGUDES DEL CEL".

6. EL QUE SÍ HEM DE DEMANAR A DÉU, PER NECESSITAT, PERÒ AMB EL COMPROMÍS DE LA PRÒPIA VIDA, ÉS LA FE! ÉS A DIR, MÉS VIVÈNCIA INTERNA DE DÉU, DE LA SEVA PRESÈNCIA EN LA NOSTRA VIDA. PERQUÈ AQUESTA PRESÈNCIA SALVA. CADASCÚ DE NOSALTRES I TOT EL MÓN.

7. FA GOIG DE VEURE DONES I HOMES TRASPASSATS PER LA FE:

- QUE VEUEN LES MATEIXES COSES QUE TOTHOM, PERÒ AMB UNS ALTRES ULLS! LA FIGUERA I EL LLAC PODEN CANVIAR DE LLOC. L'ÚNIC DEFINITIU ÉS DÉU!
- QUE NO SABEN EXIGIR RES A DÉU. MÉS AVIAT EL LLOEN CONSTANTMENT, FINS I TOT EN EL SOFRIMENT.
- QUE SE SABEN HUMILS SERVENTS. NO PRETENEN SER AMOS DE RES.
- QUE SE SENTEN FELIÇOS PERQUÈ HAN DESCOBERT EL VERITABLE TRESOR DE QUÈ PARLA PAU AVUI: L'AMOR I LA JUSTÍCIA DE CRIST.
- QUE HAN FET SEVES LES PARAULES DE FRANCESC D'ASSÍS:

8. JESÚS ESTÀ AVUI ENTRE NOSALTRES. DEMANEM-LI MÉS FE. PER CARREGAR LA CREU QUAN CALGUI. PER VIURE SENSE ORGULL EN LA FELICITAT. "DÓNA'NS MÉS FE, SENYOR!"