Gènesi 2, 18-24: El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estIgués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor-Déu modelà amb la terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un deIs animals, era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun del ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs”. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.
 

Salm responsorial 127: Que el Senyor ens beneeixi tota la vida

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. R

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula. R

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel! R

Hebreus 2, 9-11: Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació, fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

Marc 10, 2-16: En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: “¿Què us va  ordenar  Moisès?» Li respongueren:«Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen uns sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els diu: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri. » (La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els dei xebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.)
 
 

1. Benvolguts. Les lectures d'avui ens conviden a contemplar una de les formes més plenes que pot prendre l'amor humà: el matrimoni.
 
2. Hi ha qui diu, i no amb manca de raó, que avui hi ha una crisi forta del Matrimoni. Estem ja acostumats a assistir a situacions cada cop més complicades, i de les quals les víctimes indiscutibles són els fills.
 
3. Però avui jo no voldria descarregar tota l'atenció en el problema seriós i preocupant de la institució matrimonial i de la família, sinó que voldria cridar l'atenció, una vegada més, sobre la manca d'amor.
 
4. Preguntaven a la Mare Teresa de Calcuta què n'opinava ella de l'eutanàsia ... i d'una manera magistral va desviar un xic l'atenció i va responsabilitzar la manca d'amor com la causa que provoca les poques ganes de viure.
 
5. A la base de molts dels problemes del nostre món hi ha la manca d'amor. A la base de les greus injustícies socials, de les diferències creixents entre els països pobres i els països rics, de les lluites fratricides, del creixement de l'avortament, del desig de moltes persones de provocar-se la mort,  ... hi ha la manca d'amor.
 
6. Per això Jesús ens va deixar un sol manament: estimar-nos com Ell ens havia estimat. Només des d'aquesta base sòlida podem retrobar el sentit de la vida i entomar els compromissos.
 
7. I aquesta és, penso, la gran qüestió de cara al futur: ¿una societat que cada cop se sosté més en valors concrets, materials, podrà donar sentit a la vida de les persones? ¿Trobarem aquella força interior que ens faci donar-nos els uns als altres, descobrir-nos, estimar-nos, sostenir-nos?
 
8. Un test per veure també com s'està dibuixant el futur és veure els dibuixos animats. Ja no parlen gaire de sentiments nobles, del valor de la gratuïtat i del sacrifici. Més aviat descobrim el plaer de l'aventura, l'encís de la violència, del poder, del luxe, de la força, ... i, fins i tot, del sexe pel sexe. Si teniu humor, també podeu analitzar les lletres dels cantants de moda, dels grups de moda.
 
9. Si bé és cert que s'observen símptomes de cansament. D'inici de recerca d'alguna cosa més. Però es fa des de la sinceritat o des del propi interès comercial?
 
10. Per acabar, però, voldria afegir que no podem culpar únicament la societat en general d'aquesta crisi. No podem oblidar que aquesta ha crescut a redòs de l'Església. Podríem, fins i tot, afirmar que la societat ha aprofundit encara més en la manca d'amor que ha vist en l'Església. Un exemple: parlem molt de la manca de fidelitat dels matrimonis, però ¿i la manca de fidelitat dels preveres, dels religiosos, ... ?
 
11. Benvolguts. Demanem al Pare que faci cremar l'Església d'amor, que el seu Esperit Sant ho renovi tot, perquè siguem ferment d'una nova ciutat humana, il.luminada per la Caritat resplendent del Crist.